Han passat pràcticament dos anys des que el ministeri de Salut va anunciar la creació de la figura del coordinador del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Fins a la data, tot i que s’han tret diversos edictes per cobrir aquesta plaça de nova creació i que hi ha actualment un procés de selecció obert aquesta cobertura no s’ha fet efectiva. Avui, amb motiu del Dia mundial de la salut mental, les associacions tornen a reclamar aquesta figura, ja que la consideren imprescindible per al desplegament d’aquest pla. Ho han dit moltes vegades, certament. I ho continuaran demanant amb insistència per encarrilar les accions a realitzar establint “prioritats urgents i un calendari que no tenim”. Així ho reivindica amb força la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma), Rosa Lluís.  També la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, remarca la necessitat d’aquesta coordinació perquè si ningú “pilota” aquest pla “és molt difícil” d’implementar-lo. 

Lluís: “encallats”
Lligat amb això, Lluís comparteix la sensació que “seguim encallats” pel que fa al desplegament de recursos i accions envers les persones amb problemes de salut mental i addiccions i els seus familiars. Hi ha “bones intencions i paraules però no avancem”, declara. I en què no avancem? Al seu parer, en tenir en compte als implicats en les decisions que els afecten i destinar diners a salut mental. Tampoc s’avança en dotar-se de “recursos de país” que permetin  el vincle dels malalts amb el seu entorn. I encara relacionat amb això, creu que continua faltant un acompanyament adequat quan aquestes persones estan ingressades als centres de fora i sobretot quan retornen ja que a més de la continuïtat del seguiment d’aquestes persones es troba a faltar un programa que garanteixi “una seguretat” pel que fa al treball i l’habitatge.  

Tenorio i Cano: fora tabús
També Tenorio posa l’accent en la necessitat de tenir més recursos destinats a la salut mental i les addiccions i “tirar endavant el Pisma”. Però sobretot insisteix en la necessitat imperiosa de treballar en “la prevenció i la lluita contra l’estigma a través de la informació i la sensibilització de la població”. L’objectiu a assolir, des de la seva perspectiva, és “trencar el tabú sobre els trastorns addictius”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, coincideix que una de les prioritats en matèria de salut mental és la prevenció “per suplir els recursos que no tenim”. La lluita contra l’estigma és l’altra prioritat. Per aquest motiu avui organitzen una jornada als cinemes Illa Carlemany a partir de les 7 de la tarda per suscitar precisament el debat sobre la depressió en infants i joves a casa, a l’escola i a la feina, tal com va avançar el BonDia. Han de poder parlar del que els passa “sense por i sense vergonya”.

Educador de carrer
A més, des d’aquesta associació tenen ara mateix un altre front obert relacionat amb la prevenció: que els comuns posin fil a l’agulla per disposar d’un educador de carrer per acompanyar i intervenir amb els adolescents i detectar les necessitats a les quals cal donar resposta. I és que el que fins ara  era una declaració d’intencions ara és una de les accions del Pla nacional de la Infància i l’Adolescència, recorda Cano. I per aconseguir-ho estan mantenint reunions amb totes les corporacions. De moment, ja s’han trobat amb les dues i les pròximes setmanes ho faran amb la resta. Segons la presidenta de l’Adjra han tingut “una bona resposta” dels comuns i confien que “s’hi posaran de veritat per fer-ho possible”.

Són 10 els psicòlegs acreditats per Salut
Els psicòlegs acreditats pel ministeri de Salut per poder entrar en la cartera de serveis ja són 10, segons s’informa  des del Govern. Es tracta d’una qüestió que preocupa les associacions. Tenorio considera que se’ls ha de  donar temps perquè s’hi vagin sumant. A més, adverteix que de “psicòlegs clínics no n’hi ha tants”. També Lluís indica que cal tenir en compte aquest aspecte, però creu que hi ha hagut “poc diàleg” amb aquests professionals i caldria “escoltar-los” més per saber per què no s’hi adhereixen. Cano es mostra més crítica. Remarca que  és un tema que s’ha lluitat molt i que  els professionals “haurien de fer l’esforç” d’acollir-se. “Hi ha famílies molt ofegades”, i tenir una sessió al mes coberta per la CASS els pot ser de molta ajuda.