Aviat farà dos anys que els actes de psicologia van entrar a formar part de la cartera de salut. Serà a mitjans de setembre quan es compleixi el segon aniversari. Concretament, són deu les sessions convencionades per la CASS, que es poden ampliar fins a cinc. Més enllà del balanç que tant el ministeri com els psicòlegs es puguin plantejar, les famílies ho tenen clar; “amb 15 sessions no n’hi ha ni per començar”. Així ho manifesten moltes de les que d’una o altra manera reben acompanyament i ajuda de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), segons exposa la seva presidenta, Sandra Cano. I no en tenen ni per començar perquè en conviure amb familiars amb addiccions “estan molt tocats”.
De fet, a principis d’any des del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra (Còpsia) es va demanar que la sessió inicial es deslligui del paquet de les 10 sessions convencionades i així poder guanyar alguna sessió més. També es va traslladar al Govern que la durada de les sessions hauria de ser de 60 minuts i no de 45, cosa que a la pràctica ja s’està fent: estan destinant aquest temps a la visita. I si a principis d’any eren 14 els psicòlegs que havien signat el conveni amb la CASS per a aquest 2025, actualment en són 16. Convé recordar que des del Còpsia es preveia que si Salut acceptava aquestes millores hi hauria més professionals que s’hi adheririen.
Treballar la prevenció
Des de l’Adjra es vol posar èmfasi en la prevenció. Per aquest motiu han desenvolupat uns “plans de benvinguda” per a famílies amb fills que han patit assetjament. Segons explica Cano, aquesta benvinguda els la fa una psicòloga experta en addiccions i també un familiar que ja ha passat per aquest procés. Consideren que l’experiència d’un familiar és una bona manera de donar a conèixer tot el que podran passar “i com s’han de protegir i de cuidar ells també”. A més d’aquest pla de benvinguda, en tenen un altre adreçat a les famílies que tenen fills amb addiccions, sobretot a les pantalles. En aquest sentit, Cano vol fer incidència en aquesta addicció a les pantalles “perquè sembla que només tenen addicció si es tracta de drogues, quan en realitat hi ha altres addiccions”.
D’altra banda, l’entitat ha engegat un programa pilot amb una mediadora que està treballant amb tres famílies “i està funcionant bastant bé”, declara Cano. L’objectiu d’aquest projecte és donar-los eines per encarar com relacionar-se amb els fills que pateixen algun tipus de problema. Cano no vol donar xifres de famílies ateses per l’associació, però afirma que “cada vegada tenim més persones que ens contacten”. Sobre això, considera que hauria de ser el Govern qui donés les dades. I és que té clar que la missió de l’Adjra és “donar un espai de protecció a les famílies”. Els problemes que més es presenten són els relacionats amb les addiccions a les pantalles. També “amb conductes de risc: “amb tema de sexe, moltíssimes”. Per contra, explica que “han baixat més pel tema de les addiccions a l’alcohol i a les drogues, tot i que continua sent un degoteig continu”.
I el que tampoc no baixa és “el tema de l’assetjament”, incideix. Preveu poder presentar el llibre sobre l’assetjament el proper mes de setembre després d’haver fet alguns retocs en la manera d’enfocar-lo. A més, amb la subvenció rebuda per la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació faran uns tallers que han anomenat Educació en respecte.
Des de l’entitat també estan a l’expectativa de l’obertura del centre de salut mental de l’edifici Ròdol, anunciada per al setembre, i dels pisos amb suport que s’han condicionat a sobre del centre residencial d’educació intensiva (CREI). Dos recursos considerats “molt necessaris”. Cano també recorda que els continua preocupant el consum de les bosses de nicotina que els joves consumeixen “de manera irresponsable”.
Finalment, l’entitat està molt satisfeta de la cinquantena de voluntaris amb els que compten, que els permetran portar a terme aquests i altres projectes.
