Climent Miró: “Ens acusen de masclistes. També hi ha entitats de dones, o de pagesos”

Més indicis que el món comença a reprendre el pas: la Germandat de Sant Sebastià recupera els actes ajornats al gener i inicia demà una setmana cultural. El tret de sortida, el pregó de Teresa Colom, a les vuit del vespre a Sant Domènec. La Germandat posa així un punt seguit a un any en què ha recuperat l’essència, els orígens com a societat d’ajut mutu, recorda Climent Miró i Tuset, germà major de la confraria.

Un programa ajornat que ara recuperen.
Quan va entrar aquesta junta vam organitzar el bienni d’activitats que ha quedat paralitzat mentre que hem tornat als nostres orígens com a organització de caràcter social, com a organització de socors que en diuen.

Teresa Colom de pregonera.
Tots els actes es faran a Sant Domènec. Menys l’assemblea de socis, a les Monges, després de la missa i el repartiment dels panets. Dissabte, el concert, amb l’aula de guitarra de l’Escola de Música, amb qui col·laborem molt, a través de la directora, la Sònia Lanau, i la resta de professorat. Dilluns hi haurà la missa pels difunts i dimecres, la conferència.

Sobre els gegants.
La faran Lluís Obiols i  Daniel Vilarrúbias. Parlaran del patrimoni festiu dels gegants. La Seu és una ciutat que té gegants des de temps immemorials.

Parlant de patrimoni, hi ha més novetats.
Va, t’avanço una primícia:  volem recuperar el ball de l’ossa de la Seu.

Amb tot, l’activitat social ha estat prioritària per a la Germandat aquests mesos.
Volíem ajudar i ens vam posar de seguida a disposició de l’Ajuntament i el Sant Hospital. La  primera acció, donar mil bates sanitàries fabricades a Solsona a l’hospital, la residència sociosanitària i l’asil. També vam comprar desinfectants. Cada any, de fet, tot i que no es publiciti, fem un projecte d’ajuda social. Fa tres anys vam organitzar un viatge per a la gent del Taller Claror. Fa dos, una activitat de musicoteràpia.

Passada la Covid, quedaran les víctimes econòmiques.  
Quedarà una crisi econòmica molt bèstia, per això tenim un parell de projectes. Som conscients d’on  venim, dels orígens, i hem de seguir una línia solidària. Ara, més encara.

Han hagut de replantejar-se prioritats.
Quan vam entrar, la nova junta, volíem insistir molt en l’ambient de cultura popular. La Germandat ja tenia aquest vessant, perquè des del 1989 existeix la comissió de festejos. Però volíem anar més enllà de les activitats típiques. Només que de cop i volta ens hem trobat fent un viatge en el temps, al 1855. Vam agafar la iniciativa de seguida i ens hi vam adaptar... pensa que hi ha germans que són gent gran i han fet reunions en línia. Molt bé.

Qui n’és membre, per cert?
En molts casos,  són fills de membres. Abans eren caps de casa, això ja es va treure i com entitat es va obrint. Es va fundar al segle XIX, justament perquè hi havia moltes morts per les pestes. Els socis, això sí, són masculins. Se’ns acusa de masclistes.

Ai!
Però no fem cap distinció en organització d’activitats, per exemple. Mira la Sònia Lanau, que és com si estigués a la junta. No es fan diferències, encara que existeixi una estructura que per usos i costum és masculina.

I no es plantegen canviar?
No es planteja, no. És per tradició, però no existeix discriminació. També hi ha associacions de dones a la Seu, com l’Associació de Confraresses o la de Dones de l’Alt Urgell. O la de Sant Antoni, només per a homes pagesos, jo no hi podria ser.

Però no se’ls apujaran els colors com quan la Consòrcia de casats d’Andorra la Vella va haver d’obrir la porta a la síndica Roser Suñé.
No, no. Hi venen, sovint. Les pregoneres, per exemple, participen de la torrada dels socis.

Tornem al tema històric: hauran viscut altres crisis.
Com a historiador no l’he estudiat, però eren recurrents les epidèmies de còlera, de tifus, ja que les aigües eren molt contaminades perquè no eren de font, sinó de riu, del Valira, també per a les cases. Encara avui abasteix el passeig i els recs dels horts de sota Palau.

Societat d’ajut mutu.
Entre els fundadors hi va haver el bisbe Caixal i el baró de Senaller i una burgesia, tant liberal com carlina.