El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca, han presentat  la descoberta a Coll de Nargó del niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa.

Els investigadors, Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), i Bernat Vila, també membre d’aquest grup, que està fent els treballs paleontològics a la zona, van destacar la rellevància mundial de la troballa, ja que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes.
La posta d’ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el procés d’excavació ha estat llarg i complex. Aquesta posta es va descobrir en la primera campanya d’excavació programada al jaciment, l’any 2005.
Els treballs es van fer conjuntament amb el grup Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) i van permetre recuperar altres postes d’un nombre d’ous més baix. Una altra campanya d’excavacions al mateix jaciment el 2007 va permetre valorar la importància d’aquesta posta i preparar els treballs que, durant els anys 2008 i 2009, es van dur a terme per extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.
La riquesa dels jaciments de Pinyes (entre els més importants del món per la seva abundància d’ous de dinosaure) i la utilització de tècniques d’excavació basades en l’adquisició de dades tridimensionals (estació total topogràfica, modelització 3D i tomografia computeritzada dels fòssils) han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i els nius.
Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s’havien trobat en altres jaciments d’Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats, component una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol quan s’observa lateralment. Els estudis tomogràfics donen suport al fet que l’eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

El procés d’extracció
Durant l’any 2008 es va delimitar l’extensió de la posta i, al seu voltant, es va començar a fer uns forats d’un diàmetre de 50 mil·límetres, com a pas previ a l’extracció. L’any passat es va acabar satisfactòriament aquest procés, amb la utilització de ciment expansiu als forats per separar el bloc amb els ous del sediment. Un cop independitzat aquest bloc, es va protegir amb una capa de resina de polièster, una estructura metàl·lica que l’envoltava i una protecció de poliuretà expandit, que donava consistència al conjunt.
Amb l’ús d’una retroexcavadora es va poder moure el bloc fins al vehicle que el va portar al taller de preparació de l’ICP situat les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Atractiu turístic
Aquesta recerca científica es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d’una xarxa de museus i centres d’interpretació, que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta Terra de dinosaures, que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d’interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu Crusafont de Sabadell, que pertany a l’Institut Català de Paleontologia.
En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast que identifica prop de 2.000 recursos a Catalunya que poden ser posats en valor com a atractiu turístic.
Per això, el conseller Huguet va aprofitar la presentació per  signar ahir amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona que estan vinculats a la temàtica dels dinosaures.