És possible conquerir la llibertat des del coneixement? Primer, probablement, hauríem de definir la paraula llibertat. Però, per ara, saltem-nos aquesta part, que cadascú l'entengui o descrigui com vulgui i anem al quid de la qüestió. El professor Carlos Moreno opina que no solament és possible, sinó estrictament necessari. I és que si un desconeix què és la llibertat, com pot saber si l'ha aconseguit o no? Per tant, el coneixement és fonamental. Però hi ha moltes maneres d'adquirir coneixement. Moltes diverses disciplines que ens ajuden en aquesta tasca personal, i, des de ja fa 12 anys, Andorra Telecom promou una activitat que fa que els joves de les escoles del país potenciïn aquest vessant: la First Lego League.

Inés Martí, responsable de comunicació de l'empresa de telecomunicacions andorrana, explica que aquest "és un esdeveniment de robòtica educativa mundial", i el fet de portar-lo al país "ajuda que els nostres joves es formin d'una manera didàctica". A més, també "incentivem que les noies hi participin", ja que el camp de la tecnologia acostuma a ser en general masculí. En aquesta dotzena edició hi han participat més de 120 alumnes, que porten "des d'inici de curs treballant en el projecte". Però, quin és el projecte o, més aviat, repte? Doncs els estudiants reben la tasca d'haver de crear un robot amb peces de lego que siguin capaços de realitzar "certes missions". Quan els toca competir, tenen dos minuts i mig per fer-ne el màxim possible i, d'aquesta manera, guanyen més punts.

Aquest curs, la Lego League tenia una temàtica en concret: l'arqueologia. I és que tal com diu el director general adjunt d'Andorra Telecom, Cèsar Marquina, "explorar els misteris del passat ens ajuda a construir el futur", i entorn d'aquesta curta premissa, però plena de significat, els nanos, que estaven repartits en nou equips, van haver de posar en pràctica i demostrar les capacitats del seu robot, que, realment, són les seves. Per això, tenien tres rondes. Tres intents que els servien per veure què havia fallat en l’anterior i, d’aquesta manera, millorar. I guanyar punts, és clar. Hi havia quatre taules repartides per l'escenari del Centre de Congressos d'Andorra la Vella, i un àrbitre anava anotant quines proves feien i si les havien fet bé o malament. Però no eren els únics que apuntaven o vigilaven què estava passant al taulell, sinó que un membre de l'equip també ho feia i, al final de la ronda, verificaven i es posaven d'acord totes dues parts perquè no hi hagués cap tipus de confusió. Gairebé com al futbol...

Però durant el temps de la ronda poden passar moltes coses. I, abans de començar-ne la tercera, l'Àlex, un membre del grup Superrobòtics, de l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança d'Ordino, reconeixia que "ara hem de fer les missions que no hem fet abans". En aquell moment estaven en penúltima posició, però "si la programació no falla, pujarem al rànquing!". El Dídac, representant d'Steam Andorra, del Col·legi Sant Ermengol, lamentava que "algunes proves no les havíem assajat de la mateixa manera", i no els havien sortit tan bé, però així és la vida i, en paraules del professor Moreno, "ens hem d'equivocar, ja que és l'única manera d'aprendre, i qui aprèn", com deuen recordar, "conquereix la llibertat". Així de senzill.

Per cert, finalment els guanyadors van ser Steam Andorra. I el premi? Doncs anar a competir a la Gran Final Nacional de la First Lego League a Burgos l'11 d'abril. I, si també guanyen allà, accediran directament a la gran final mundial que se celebra als Estats Units. Però no va ser l'únic premi que es va repartir. Van ser sis en total, i el de Comportament del robot i Disseny del robot se'l van endur els Pepe Jones, del Col·legi Anna Maria Janer, i és més que probable que encara ho estiguin celebrant!