Diari digital d'Andorra Bondia
Punxons, agulles i espàtules neolítiques exhumades al jaciment lauredià de la Feixa del Moro.
Punxons, agulles i espàtules neolítiques exhumades al jaciment lauredià de la Feixa del Moro.
Pota de cabra, percussor de pedra, nucli de sílex i mola de gres.
Pota de cabra, percussor de pedra, nucli de sílex i mola de gres.
Amb el ganivet de sílex prèviament tallat amb el percussor es descrna la pota.
Amb el ganivet de sílex prèviament tallat amb el percussor es descrna la pota.
I se separa la pell per extreure'n el teixit fins deixar-ne l'os vist.
I se separa la pell per extreure'n el teixit fins deixar-ne l'os vist.
S'elimina amb el ganivet tot el teixit que sobra.
S'elimina amb el ganivet tot el teixit que sobra.
Es poleix l'os.
Es poleix l'os.

Com convertir el confinament en un taller paleolític


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Regirarocs

Com que les llargues tardes de confinament donen per a molt, l'arqueòleg Gerard Remolins se n'ha empescat una que probablement no se li hauria ocorregut mai al lector: mentre els petits de casa fariquen, no sé, collarets amb denes de plàstic, els adults poden aprofitar el temps per completar leixovar dompestic d'una manera ben artesanal seguint la mena de tutorial que acompanya el curiosíssim taller de construcció de punxons d'os -sense accent- que ha penjat a les xarxes socials. Es tracta, en fi, de tallar, literalment, una de les eines més pràctiques i també longeves de la història de la humanitat: diu que se'n troben ja a jaciments de caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior -posem que cap al 20.000 abans d'ara- fins a finals de l'edat del bronze, posem que cap al 1.200 abans de la nostra era. Vaja, que ens va acompanyar durant quasi vint mil·lennis, i que ens servia per treballar la pell i fabricar cistells. Molt útil si vivies en una cova o en un refugi com es que s'han excavat al jaciment lauredià de la Feixa el Moro, o si necessotes improvisar una jaqueta de pell i resulta que Massimo Dutti està tancat per culpa del coronavirus.

Som-hi, doncs. Amb una primera advertència: el taller és pelet gore perquè comporta certes pràctiques que s'acosten de forma inquietant a la dissecció. I segons advertència: els nostres rebesavis paleolítics en tenien la mà trencada, de fer punxons -i es veu que Remolins també- i amb vint minutets perpetraven un punxó considerable. Però si és el primer que fabriquen, necessitaran dues horetes llargues. Però la veritat és que temps, ara mateix, probablement els en sobra. Eines per al taller: un trosset de sílex, una mola de gres i percussor de pedra. Quarsita, per concretar. Tres estris que tots guardem al calaix de les eines per si de cas. Ah, sí: i la pota de cabra, preferiblement ja morta, com diu Remolins. Amb el percussor es colpeja el sílex per obtenir una eina tallant, una mena de ganivet d'aquells que remenaven a Érase una vez el hombre. Amb el ganivet de sílex es practica una incissió al llarg de la pota de cabra -tècnicament, el metacarpi, que no és la tíbia, encara que ho sembli, sinó una part del diguem-ne peu- i, atenció, se separa el teixit de l'os a través de la incissió. Ja havíem avdertit que la cosa era una mica gore.

El pas següent consisteix a estirar la pell, que no és el mateix que arrencar-la, fins deixar l'os vist per anar eliminant el teixit sobrant -"Insistim, la cabra ha d'estar ben morta a aquestes alçades", hi torna l'arqueòleg- en una operació que es pot allargar perquè "encara que no ho sembli de vegades hi ha molt de teixit per extreure abans d'arribar a l'os". Arribats aquí, es tracta de "desarticular" l'os més llarg de la resta del metacarp perquè ens quedi com una mena de costella -que no ho és, ep- que tocarà polir de nou amb el raspall de sílex, que és un clàssic i a la vegada una eina multifuncions, com una navalla suïssa prehistòrica. És una operació entretinguda i a la vegada delicada, que convé a més fer seguint el que s'anomena "solc longitudinal palmar", que és com el seu nom indica un solc que cobreix l'os de llarg a llarg i que serveix com a guia per saber el sentit en què s'ha de polir, diu Remolins. Aquesta fase conclou aprofundint en el solc fins arribar al moll de l'os, atenció, "en ambdues cares del metacarpi".

Si heu arribat fins aquí, el següent pas està xupat: es divideix l'os en dues parts longitudinals, de forma que de cada metacarpi en poden sortir un parell de punxons. Se'n neteja el moll de l'os, glups, de nou amb la navalleta de sílex, es poleix la part de dintre, on anava el moll de l'os, fins que quedi una superfície "regular", una operació que queda estupenda si tens mola de sílex a mà. I ara sí, per acabar, es llima un dels costats de l'os, de nou amb la mola, fins obtenir la forma apuntada d'un autèntic punxó paleolític. I a punt per crear, cosir o sargir una jaqueteta de pell.

El resultat, com es veu a les fotos, és espectacular. El lector pot seguir tot el procés amb el tutorial http://regirarocs.com/recursos/punxo-dos/, i si s'anima ho pot intentar  amb els tallers de foc per fricció manual (!), punta de sageta, ganivet calcolític i fabricació d'una catapulta de braç, que no és un invent del tebeo sinó una poderosa arma neolítica. Qui ho sap, potser acaba el confinament convertit en un autèntic home de les cavernes.

 

Andorra
Regirarocs
Remolins
taller
punxó
Comentaris: 1

Comentaris

Bon dia. Des de l'admiració i agraïment al Gerard Remolins, que a través de la seva empresa Regirarocs fa tanta bona pedagogia i difusió de la prehistòria, he de dir que aquest taller (amb ossos llargs i cantals amb arestes) pot comportar cops i talls als dits i mans i que en aquesta emergéncia sanitària haver d'anar als hospitals ho hem d'evitar de totes totes per donar prioritat als malalts de coronavirus i alhora evitar més contagis. Potser amb plastilina es podrien fer tallers que no comportarien cap perill. Records Gerard i també al Turu, que l'he vist per aquí dalt. Jordi Pasques Canut

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic