Com podem ajudar els boscos?

L’emergència climàtica és un dels assumptes actuals que més preocupa tota la població mundial. Els efectes devastadors s’incrementen any rere any i, per aquest motiu, molts països treballen estratègies per poder fer-hi front. En el cas d’Andorra, en què un 40% de la superfície del país són boscos, el focus a treballar se centra a protegir i ajudar el medi natural a suportar millor la meteorologia adversa. En aquest cas, l’investigador d’Andorra Recerca + Innovació i enginyer forestal Marc Font apunta que la millor eina per ajudar el país a suportar les conseqüències del canvi climàtic és la gestió forestal sostenible, que consisteix a treure profit de tot allò que ofereixen els boscos, sense comprometre’n la continuïtat. “El bosc és un ésser viu que neix, creix, es reprodueix i mor. La gestió forestal intenta imitar els cicles naturals, però escurçant els temps”.

L’objectiu d’aquesta gestió sensible amb el medi és fer que els boscos de muntanya, que són molt vulnerables als efectes del canvi climàtic, siguin més resilients. “Un bosc molt dens consumeix molta aigua quan respira, els que són menys densos, amb arbres més grans i en bon estat de salut, suporten millor els períodes de sequera”, argumenta Font. Ara bé, el remei no és començar a talar arbres perquè els boscos siguin menys espessos, sinó que dependrà de les característiques de la zona de cada bosc. Per això, precisa que es pot donar el cas que hi hagi boscos en què s’hagin de treure arbres que estan en mal estat o malalts per potenciar el creixement dels petits i joves i en altres potser serà necessari plantar-ne o no tocar res.

D’altra banda, l’enginyer forestal manifesta que els boscos s’haurien de considerar una infraestructura verda nacional per tota l’ajuda que brinden al país. “Els boscos tenen una importància cabdal, no només a escala ecològica sinó també econòmica, perquè el 35% d’aquests són de caràcter protector”, és a dir, que estan ubicats en zones de muntanya que eviten que succeeixin riscos naturals com esllavissades i allaus.

L’inventari forestal
Des d’Andorra Recerca + Innovació s’està elaborant el primer Inventari Forestal Nacional d’Andorra amb l’objectiu de monitorar l’estat dels boscos a llarg termini. El projecte, que es va posar en marxa aquest mes de maig i que es preveu que s’allargui fins al juny del 2023, ha consistit a analitzar els arbres de tots els boscos públics del país, que són entre el 90 i el 95%, per tenir una imatge més definida de l’ecosistema. La recopilació de les dades permetrà en un futur saber en quin estat es troba el bosc i si ha empitjorat o ha millorat respecte als resultats que s’hagin enregistrat.

Ara per ara, els investigadors ja han finalitzat el treball de camp en què s’han agafat mostres d’arbres de 210 parcel·les de diferents llocs del territori. A partir del mes que ve i fins a l’octubre, començarà la fase de modelització que consisteix a agafar les dades de camp per introduir-les en una base de dades i crear un inventari. De les 100 primeres parcel·les inventariades, s’han mesurat prop de 5.000 arbres, així que preveuen que un cop s’hagin analitzat les restants la xifra s’enfilarà per sobre dels 10.000 arbres mesurats. 

L’Inventari Forestal Nacional permetrà tenir una idea més precisa de l’estat dels boscos del país i, d’aquesta manera, els Comuns, que són els que s’encarreguen de la gestió forestal, podran actuar amb més precisió, indica Font.

“Ser reserva no és una finalitat, és un punt de partida”

El coordinador del servei tècnic de la candidatura Andorra reserva de la biosfera, Marc Font, apunta que “ser reserva no és una finalitat, és un punt de partida”. En aquest sentit, Font està segur que el Principat disposa de moltes eines, lleis i reglaments que aporten valor a la candidatura i demostren que fa anys que s’està fent camí i treballant en aquesta direcció. “El certificat obligarà, en certa manera, que s’alineïn el sector social, l’econòmic i el polític a l’hora de definir les estratègies per millorar la sostenibilitat del territori”. 

D’altra banda, Font considera que la carta que va fer arribar el moviment AD.hoc a la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, no influirà en si Andorra esdevindrà o no reserva de la biosfera. “Tot i que no hem tingut accés a la carta, penso que és bo que hi hagi opositors constructius, però hauria sigut molt més enriquidor haver-ho treballat internament”. A més, respecte al laboratori P3 que es vol tirar endavant a Ordino, declara que és una activitat compatible amb la candidatura. “Les úniques que no es toleren són les centrals nuclears i les mines a cel obert” pels danys irreversibles que es podrien causar, matisa.