Com siguis, però autònom

De moment és un projecte pilot, per tres mesos i amb una desena d’usuaris com a màxim, però Integra Pirineus pretén posar en marxa el servei d’assistent personal per a les persones que, amb una discapacitat o una dependència reconegudes, necessiten algú al costat per tenir una vida independent, autònoma, una “vida escollida”, segons bategen el projecte. Què vol dir? La millor explicació és un exemple: imaginem algú per a qui una tasca tan habitual com anar a comprar al supermercat és complicat perquè no és capaç de gestionar els diners. Posem per cas perquè té una discapacitat intel·lectual, un problema de salut mental, una alteració cognitiva o sensorial. Aquest assistent personal estaria present per fer-hi un cop de mà. Ho explica Marta Martínez, responsable del projecte, presentat dilluns al vespre al CETAP. 

“Estem parlant també, per exemple, de gent a qui costa sortir de casa perquè no té una xarxa familiar, social, que li faciliti la inclusió”, continua exposant. I torna amb un altre exemple: una persona que voldria anar al gimnàs però no pot fer-ho tot sol, per un problema de salut mental, posem per cas. “Doncs la nostra tasca seria acompanyar-lo en tota la rutina necessària, de preparar la motxilla a anar fins a les instal·lacions”. 

La de l’assistent personal és una figura que queda recollida a la Llei de dependència. Poc coneguda, però, recorda Martínez. És diferent del servei d’assistència domiciliària (SAD, o SAED, com s’ha rebatejat), més conegut i habitual, “que ofereix tasques més assistencials, d’higiene, de neteja, etcètera, mentre que aquesta nova figura pretén anar més enllà d’aquestes tasques bàsiques i donar suport en activitats del dia a dia”. Són figures complementàries? “Això  depèn de la compatibilitat normativa, que es regeix pel grau de dependència de la persona”, destaca Martínez. 

De 16 a 64 anys
No estem parlant, precisa la responsable del  projecte, de gent gran (excepte que tinguin discapacitat i dependència), sinó d’usuaris entre setze i seixanta-quatre anys. Per què? “S’entén que les persones més grans pateixen afectacions de salut que fan que el servei més adient vingui de l’àmbit sanitari i ja, probablement, estaríem parlant d’un àmbit residencial”. 

A Integra Pirineus van conèixer aquesta figura, inclosa a la llei però poc desenvolupada, a través de les associacions i federacions de persones amb discapacitats, “a la qual donen molta importància perquè facilita, promou, una vida independent”, un dels drets reconeguts per l’ONU recollit a la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, article 19 (2006), ratificada per Espanya el 2008. “Però la normativa posterior encara no s’ha desenvolupat, ha quedat com agafat pels pèls, amb moltes incompatibilitats, moltes coses que no acaben de quedar clares”, matisa Martínez, i d’aquí les demandes dels col·lectius afectats. L’entitat pallaresa Alba Jussà va engegar un projecte el 2020 que serveix de model a Integra Pirineus.  Per engegar el pilot compten amb el suport de Fundació la Caixa. 

Recurs flexible
“És un recurs molt flexible i que en territoris rurals, on tots els serveis estan molt centralitzats, s’adapta molt bé a les necessitats dels usuaris”, destaca Martínez. “Els horaris els marca la persona, el suport que necessita també el decideix ella, i això fa que sigui un servei molt personalitzat”. Per prestar-lo, de moment i mentre estan en proves, amb la desena d’usuaris com a màxim, comptaran amb dos assistents a mitja jornada i la coordinadora. De moment, n’hi ha alguns interessats ja inclosos, però encara queden places per cobrir. 

“Es tracta de comprovar quina és l’estructura que necessitarem per després començar a oferir-lo per la via pública”. Amb fons privats, matisa, ho consideren més complicat. “Quants usuaris calculem? No ho tenim clar. Persones amb dependència n’hi ha moltes, però no sabem encara”.  La primera tasca és donar-se a conèixer, i d’aquí xerrades com la de dilluns.