Combatent la processionària

Qui no ha anat a caminar per la muntanya i ha topat algun cop amb corrues d’erugues que passegen? O pitjor, qui no n’ha patit efectes com la coïssor o ha hagut de córrer al veterinari amb la seva mascota perquè s’havia posat una d’aquestes larves a la boca? La convivència amb la processionària del pi s’ha acabat convertint en un “problema social”, a més de forestal, perquè s’han apropat a les zones poblades. Així ho afirma Esteve Tor, enginyer de monts de l’empresa Silvagrina, l’encarregada de dur a terme el tractament aeri pel control de la processionària.

Per fer front a la problemàtica, des de fa quatre anys es fa el tractament amb helicòpter, el mètode que ha resultat millor per l’orografia del país. Un aparell que al llarg d’aquesta setmana sobrevolarà els boscos de totes les parròquies (potser hi ha qui ja l’ha vist) llançant el producte biològic que ha d’ajudar a controlar la població d’erugues i evitar que s’estengui. “L’objectiu és reduir la població. Sabem que hi haurem de conviure i com a mínim mirem de disminuir les puntes de creixement”, exposa. En total es tractaran unes 4.000 hectàrees de bosc amb bacillus thuringiensis, l’únic tractament autoritzat arreu d’Europa contra el lepidòpter. “Sabem que hi ha gent molt sensible i que s’ha qüestionat els efectes del tractament, però està certificat que és compatible amb les persones i els animals”, assegura, i afegeix que justament l’any passat es va fer un estudi amb els apicultors, un dels col·lectius més preocupats, “i no es va registrar cap diferència significativa entre les arnes que s’havien fumigat i les que no. Per això estem molt tranquils”, remarca.

I per què es fa ara? “Ara és quan neix i quan l’eruga està més sensible, per tant, és quan el tractament fa més efecte”, detalla, i assegura que si es fes d’aquí a dos mesos “quasi no es notaria”. Atacant les petites larves s’evita que el lepidòpter s’arribi a desenvolupar i per tant, no s’estén a més espais.
Mentre Tor s’explica, l’helicòpter ens va sobrevolant. Segons com queda la llum, és fàcil veure un rastre blanquinós que va caient sobre els pins.

"Evitem tocar edificis”, afirma, reiterant que “no és un producte químic, és biològic i en el fons és un bacteri que ja es troba en el medi natural”. L’aparell segueix fent la seva feina. Amb el GPS localitza les zones acordades amb els comuns on es considera més adient actuar. Al país la situació no és tan greu com en altres territoris. Cert que el 2003 es va arribar a un nivell 5 de defoliació dels boscos que va fer saltar les alarmes. Els controls periòdics han permès que actualment la situació estigui sanejada. La vigilància, però, haurà de continuar.