Mentre el cap de Govern parlava a fora amb la premsa, els megàfons d’AINA reclamaven que “qui hagi de parar taula, que la pari!”. I dit i fet. Tota la jovenalla encarregada de posar a lloc tots els trastos pertinents per tal de beure i menjar decentment van entrar esperitats a l’edifici principal. Un cop tot preparat, i tothom ja assegut, era hora d’escoltar el parlament del cap. “Hola, soc el Xavi Espot Zamora, ja em coneixeu”, va dir als joves atents. El motiu de la visita era per celebrar el ja tradicional dinar a la casa de colònies, que aquest any era l’últim d’Espot; bé, sempre que s’aconsegueixi una majoria parlamentària a les properes eleccions, és clar, que “pel bé del país esperem que sí”.
Del seu discurs va destacar la crida a rebutjar “aquells discursos que tenen tendència a menysprear les diferències i la gent que emigra a casa nostra”, i va posar com a exemple, precisament, mossèn Ramon. “Ell va venir de Bellcaire d’Urgell; què hauria passat si no l’haguéssim acollit?”, els va preguntar, “doncs que AINA no existiria, i ja sabeu, com diu el mossèn, que és la casa de tos”. I també la d’Espot, que es va acomiadar dient que “no us trobaré a faltar, perquè us seguiré venint a visitar, tot i que com a un ciutadà corrent”.
