La reducció de l’anomenada “petjada de carboni” és una aposta estratègica per a les empreses que vulguin diferenciar-se dels competidors, millorar la marca, reduir costos i atreure i retenir talent. Aquest és el missatge que el cap de projectes de BMS Consultoria Estratègica, José Gismero, ha volgut llançar als assistents a la jornada organitzada per l’espai de coworking Hive Five, tot assenyalant que cada vegada hi ha més consciència mediambiental i que “les persones amb més habilitats són també les que tenen més sensibilitat amb aquests temes”. I com es pot reduir la petjada de carboni? Doncs en primer lloc rebaixant al mínim les emissions de CO2 generades per l’activitat pròpia de cada organització i, un cop arribats a aquest punt, compensant aquestes emissions residuals i inevitables tot finançant projectes de tercers que impliquin un estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Els passos que hauria de seguir una empresa per fer-ho bé són tres: calcular les emissions anuals, distingint emissions directes produïdes per combustió (transport i calefacció de gasoil) d’emissions indirectes provinents del consum elèctric; elaborar un pla de reducció preveient totes les accions necessàries per a la consecució de l’objectiu fixat i, finalment, establir un pla de compensació. A data d’avui, l’única manera de poder compensar emissions és a través del mercat internacional de crèdits de carboni. És el cas de l’univers Bomosa, al qual pertanyen tant BMS Consultoria Estratègica com Hive Five, que en paral·lel a la reducció progressiva de les seves emissions ha estat finançant un projecte les Nacions Unides a Ruanda de distribució de petites cuines de llenya entre la població. Unes cuines que, entre altres avantatges, permeten estalviar el 50% de llenya.

Però el cert és que la xerrada d'avui, que també ha comptat amb la participació del director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic del Govern, Carles Miquel, no només volia convèncer els assistents de les bondats de reduir les emissions de les respectives organitzacions, sinó que els volia animar a pensar projectes que puguin entrar a formar part del mercat nacional de compensació d’emissions. Perquè, tal com han insistit tant Gismero com Miquel, està molt bé compensar emissions finançant projectes a l’Àfrica (sense ombra d’ironia) però l’ideal seria finançar projectes locals.

En aquest punt convé recordar que és el mercat nacional de compensació d’emissions: un espai de compra-venda de crèdits carboni (cada crèdit equival a una tona de CO2) en què participaran empreses del país sota la supervisió  del Govern. Per tant, en aquest mercat hi haurà d’una banda empreses generadores de crèdit i, en aquest cas, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic vetllarà perquè els projectes que presentin impliquin una veritable reducció d’emissions o bé una absorció efectiva de carboni i, de l’altra, empreses que vulguin adquirir crèdits carboni per aconseguir una etiqueta verda. Això sí, perquè se’ls arribi a reconèixer que han compensat de manera total o parcial les seves emissions hauran de fer abans un càlcul d’aquestes emissions i planificar-ne una reducció voluntària. És a dir, no s’hi val voler comprar crèdits a tercers si no s’actua abans de portes endins.

Els tipus de projectes generadors de crèdits carboni són de naturalesa diversa: millora de l’eficiència energètica, instal·lació de renovables, canvis en la mobilitat i els sistemes de transport i gestió forestal, entre altres. Atenció a la dada aportada per Miquel: els boscos d’Andorra absorbeixen en l’actualitat el 25% de les emissions de CO2 que generem. En fi, que la jornada d’avui ha volgut plantar una llavor, mai millor dit, i ara caldrà veure si les empreses se sumen al carro de la reducció.