Concòrdia considera que quinze anys de residència són suficients per conèixer prou el país i obtenir la nacionalitat andorrana, però planteja un increment dels requisits. És a dir, ho condiciona a noves limitacions en cas de delicte i a l’aprovació de proves d’assimilació més àmplies. En aquest sentit van les principals esmenes que el grup parlamentari ha formulat al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat.

La formació proposa que en el cas dels delictes sancionats amb pena de presó no es pugui adquirir la nacionalitat andorrana mentre no hagin estat cancel·lats els antecedents penals. No podrà adquirir en cap cas la nacionalitat aquella persona que hagi comès delictes especialment greus o que afecten la seguretat i els valors fonamentals de l’Estat. 

Concòrdia també augmenta els requisits de llengua catalana, considerant com a referència mínima per a l’obtenció de la nacionalitat el nivell B2 de català, i afegeix un nou criteri d’inclusió social, en el qual el comitè d’accés a la nacionalitat haurà de valorar si la persona ha dut a terme una participació activa en el teixit associatiu o en la vida comunitària del Principat. El propòsit de Concòrdia és el de permetre més ràpidament la participació política plena, però només si es garanteix el manteniment de la identitat i de la tradició andorrana.  

En les seves setze esmenes, Concòrdia planteja, també, la possibilitat de renunciar a la nacionalitat andorrana en tots els casos, ja que actualment la llei només ho permet en supòsits molt concrets. 

De 10 a 18 anys a l’escola
Per la seva banda, el grup parlamentari Andorra Endavant (AE) vol augmentar de 10 a 18 els anys d’escolarització a Andorra, amb un màxim de tres anys de formació a l’estranger, per poder obtenir la nacionalitat. Aquesta és una de les esmenes que vol fer al projecte de llei de nacionalitat. Considera que la fórmula que s’aplica fins ara, segons la qual els fills de pares estrangers poden demanar la nacionalitat després de 10 anys d’escolarització s’ha demostrat insuficient per garantir la integració real.

La formació indica que la reforma de la llei de nacionalitat ha de reconèixer la filiació com a via prioritària eliminant diferències entre els andorrans nascuts al país o a l’estranger. Igualment, des d’AE es proposa que qualsevol persona que hagi comès un delicte amb pena de presó no pugui obtenir la nacionalitat andorrana. Així mateix, es vol que en quedin exclosos els que la sol·licitin amb causes judicials obertes. També proposa 20 anys de residència necessària per demanar la naturalització per via general, amb cinc anys immediatament anteriors de residència principal i efectiva.

AE vol crear una “nacionalitat andorrana per mèrit” que aporti un valor afegit per reconèixer així “persones excepcionals que han contribuït al prestigi, al progrés i a la projecció internacional d’Andorra. Per això cal acreditar un mínim de cinc anys de residència efectiva al país, demostrar una trajectòria excepcional i l’aprovació del Consell General per una majoria qualificada de dues terceres parts, a proposta de Govern. 

Antecedents policials
El grup parlamentari Ciutadans Compromesos (CC) proposa com a requisit per accedir a la nacionalitat que es pugui consultar la fitxa d’antecedents policials al país de l’interessat. També afegeix el requisit d’acreditar un títol de nivell B1 de català i vol incrementar els anys de residència efectiva per naturalitzar-se andorrà a través de la tipologia del matrimoni, que passen de tres a sis. Per evitar la pràctica de la doble nacionalitat, CC proposa afegir al redactat de les casuístiques de pèrdua el següent: “si exerceix activament aquesta nacionalitat, es presenta com a candidat a les llistes electorals d’un altre Estat, fa ús del seu dret de vot, fa ús d’aquesta nacionalitat per viatjar, o en fa ús per motius acadèmics o laborals”.