El Tribunal de Corts ha condemnat a tres anys de presó un resident que fa poc més d’un any va ser detingut per voler introduir al país més de 70 grams de cocaïna per la frontera hispanoandorrana. L’home també haurà de pagar una multa de 3.400 euros. 
Els fets es van produir el 7 de novembre del 2018. L’home, de 43 anys, va intentar entrar la cocaïna amagada sota el seient del conductor quan es disposava a accedir al país amb el seu vehicle per la frontera del riu Runer. La policia va aturar el cotxe, amb matrícula andorrana, per fer un control de documentació i estupefaents. Va ser precisament en comprovar el seu DNI, quan els agents van observar que tenia restes de cocaïna. Li van preguntar si portava droga a sobre i l’home ho va negar. Llavors, els agents van registrar el turisme amb l’ajuda d’un gos ensinistrat per detectar drogues i van trobar un embolcall de plàstic amagat sota el seient del conductor amb 76 grams de cocaïna en forma de pedra. Així les coses, la policia va procedir a la detenció del conductor com a presumpte autor d’un delicte de tràfic de droga tòxica, cocaïna, en gran quantitat. El detingut va passar a disposició judicial el 8 de novembre.
Durant el judici, el ministeri fiscal va demanar quatre anys de presó, una multa de 6.000 euros i l’expulsió definitiva del Principat. La fiscalia va considerar provat que la droga anava destinada, en part, a la venda, ja que al seu domicili la policia hi va trobar dues bàscules de precisió i al seu mòbil hi havia uns missatges que feien sospitar que venia droga.
Per la seva banda, l’acusat va acabar reconeixent que efectivament una part de la cocaïna que li van confiscar era destinada al consum propi i una altra, a la venda. La defensa va admetre els delictes dels quals s’acusava l’home, però va demanar que la pena fos rebaixada a dos anys de presó, la multa fos de 2.500 euros i que l’expulsió del país no anés més enllà dels 10 anys. 
L’acusat, en l’últim torn de paraula, va mostrar el seu penediment als membres del tribunal i va remarcar que per a ell el més important era poder tornar a veure els seus fills, que viuen a Barcelona.