Ho veiem a tot arreu i nosaltres no ens havíem de quedar enrere. Els músics, confinats a casa com la resta des ciutadans, combaten el mono de directe amb una onada de Live Concerts que va estrenar l’encampadana Ishtar Ruiz, quasi per casualitat, que va sortir al balcó de casa i es va posar a tocar la guitarra per al veïnat. Ràpidament s’hi han anat afegint altres col·legues. El primer de tots, el pianista i compositor massanenc Jordi Barceló, que ahir mateix debutava per Instagram i per Facebook, amb un repertori que va combinar temes del segon dics, La grandalla, estudis de piano i peticions del públic on line. El seguiran demà el cantautor Quim Salvat (18.30 hores) i dissabte, Patxi Leiva (19 hores), i molt probablement la cosa no es quedarà aquí, perquè mig Shuffle Express –Marc Milian i Virgina Yáñez– rumien aixecar un Live for Quarentine, ja que comparteixen casa. 
Serà, atenció, una cosa minimalista i experimental, perquè tots són nous, en aquest mitjà. I també íntima i domèstica, perquè tots tocaran des del saló familiar, convertit en improvisat plató: “Ni micro, ni escenari ni res de res; tu sol amb la guitarra, a pèl i sense xarxa. És el directe portat a l’extrem, i per als que ens agrada improvisar, que cada vegada sigui única i diferent, un repte”, diu Leiva, amb entusiasme però també amb una punta d’inquietud, perquè el confinament forçós a causa del coronavirus l’ha obligat a cancel·lar de moment una quinzena de bolos. I això només al març i la primera setmana d’abril: “Als que vivim de tocar ens ha fet molt, molt la guitza, i en el meu cas encara més perquè la temporada d’hivern, els concerts a pistes són essencials. A l’estiu toquem molt, però els ingressos forts són a l’hivern. Però com que no depèn de mi no vull mirar més enllà d’abril”.
Barceló també ha patit la tisorada obligada, ha hagut d’anul·lar una desena d’actuacions i és perfectament conscient que és un privilegiat perquè els bolos, per a ell, són un plus que completa la feina que li dona de menjar, que és la de professor, “però per als companys que només es dediquen a tocar ha sigut l’holocaust!”
És exactament el que els hauria passat a Persefone, diu Carlos Lozano, si aquesta situació els agafa dos anys enrere, en plena gira d’Aathma, amb una seixantena de bolos per mig món. “Ens hi hauríem enganxat els dits, perquè per sortir de gira ho avances tot i ho vas recuperant amb els concerts que fas. I cada concert que deixes de fer resta. Hauria sigut la ruïna”. Afortunadament per a ells, la crisi els ha agafat en ple procés de composició del nou disc. “En el temps que ens deixa la feina, perquè n’hi ha que som professors i que impartim classe de forma telemàtica, preparem els nous temes. És el nostre granet d’arena perquè tot continuï rutllant amb certa normalitat.” 
I els que tampoc no s’han escapat de la clatellada són Shuffle Expreess i Vibrand. Entre totes dues bandes, que comparteixen músics, han cancel·lat prop d’una trentena de concerts. De moment, és clar: “Som grups essencialment de directe. Ens agrada el contacte amb el públic, l’adrenalina que ens transmet. És clar que fa mal a la butxaca, però sobretot en fa al cor”, diu Virgínia Yáñez.