Confinaments encadenats

Tenen la sensació que no estan prou pels fills, tan petits que reclamen atenció contínua, ni rendeixen com voldrien treballant des de casa i amb les criatures voltant per allà. Aquest és un sentiment compartit per mares i pares d’infants que van a maternal o fins i tot a l’escola bressol i que es troben que els confinen cada vegada que es detecta un positiu a la classe. La variant Delta del SARS-CoV-2 va provocar una onada de contagis la tardor passada que, segons tots els indicis, quedarà ben aviat eclipsada per la capacitat de contagi de la variant Òmicron. Amb aquest panorama a la vista, les famílies temen que els confinaments es continuaran encadenant i, sense que s’albiri una solució, comencen a angoixar-se i a sentir-se molt cansats.

Els confinaments encadenats estan tenint repercussions en l’àmbit familiar en primer lloc. “A casa estem estressats perquè ens costa molt compaginar-ho tot i això acaba comportant, encara que no ho vulguem, discussions i crits que afecten la parella i afecten els nens”, confessa la Marta, mare d’una nena de cinc anys que fa maternal i d’un altre nen de vuit anys que cursa primària.

També tenen efectes psicològics i sobre el procés d’aprenentatge dels infants. “Ja sé que a aquestes edats no són tan importants els continguts, però no se’ls pot fer un bon seguiment ni saber si estan tenint dificultats en determinades àrees”, apunta la Maria, mare d’un nen de quatre anys. La Núria, amb un fill a maternal i l’altre a l’escola bressol, reconeix que “és difícil saber què es perden perquè ells tampoc et poden explicar massa què fan”. Al mateix temps, és plenament conscient que en aquestes edats és impossible fer classes telemàtiques.

Una de les coses que preocupen els pares és que els seus fills acabin pensant que aquesta manera de funcionar és la normal perquè, de fet, és la que han conegut en unes edats molt sensibles pel que fa a la comprensió de l’entorn. “És el segon any amb mesures i els nens ho estan agafant com una cosa normal”, apunta la Núria.

D’altra banda, és clar, hi ha la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral. “Si t’agafes la baixa per poder estar pel teu fill, deixes feina pendent. En el meu cas pacients, perquè treballo en l’àmbit sanitari. Si teletreballes, amb un nen allà és més complicat fer tota la feina que voldries i amb la qualitat que voldries”, comenta la Maria. De la seva banda, el Joan, pare d’una nena que fa maternal, explica que “amb la dona ens hem anat combinant el teletreball i el treball presencial de cadascú, però acaba sent esgotador psicològicament”.

La Maria, que empatitza amb els metges “per la càrrega que estan suportant i també per la feina administrativa extra que han de fer des de la irrupció de la pandèmia”, està preocupada perquè constata que en el seu entorn hi ha famílies que estan desitjant contagiar-se. “Han arribat a un nivell d’estrès tan gran amb els confinaments que s’alegren si agafen el virus perquè pensen que almenys així ja ho han passat”, assenyala. Sap que no hi ha una solució fàcil i entén quan el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, alerta que “encara estem en pandèmia”, però pateix pels efectes psicològics que tindrà tot plegat en el conjunt de la població.

La Cinta, mare de dos bessons que van a dues classes diferents de maternal, s’alegra perquè han estat uns dies sense que els confinin. Això sí, “estem sempre pendents del mòbil”.