El Tribunal Superior ha confirmat la pena de vint anys de presó per a la dona acusada d’haver matat el marit l’agost del 2010 al seu domicili d’Escaldes-Engordany.

D’aquesta manera, el tribunal desestima els recursos que havia presentat la defensa, sol·licitant la rebaixa de la pena, i de la fiscalia, que volia un enduriment fins als 25 anys per acarnissament.
Cal recordar que la defensa va insistir davant el Superior en l’homicidi i que l’actuació de l’acusada havia estat marcada per un trastorn mental transitori, mentre que la fiscalia mantenia l’acusació d’assassinat amb traïdoria i acarnissament. Així, el ministeri fiscal va argumentar que la dona va actuar de manera planificada i la va tornar a descriure com una dona manipuladora i que va matar el marit arran del fet que ell es volia separar. En aquest sentit, va posar en dubte que el marit la maltractés i va insistir que la manera com van tenir lloc els fets demostraven que tenia un pla traçat.
Així, el fiscal va remarcar el fet que mentre l’home dormia li va donar cops al cap amb uns pesos i que posteriorment li va clavar 38 ganivetades. Com a prova de la seva traïdoria i acarnissament va exposar que un cop la víctima ja era morta li va tallar la cua de cabell que duia des que la filla que tenien en comú havia nascut. L’endemà, va recalcar el ministeri públic per defensar la planificació, va fer venir uns pintors i els va obligar a baixar el cos, moment en què va ser descoberta. És per això que demanava que l’expulsió de la dona fos definitiva i que, en lloc dels 20 anys de condemna, la pena fos de 25 anys ferms.
La defensa, de la seva banda, va insistir en la tesi que la dona havia estat víctima de maltractaments i en la vista del Superior va aportar dos testimonis més, que no van, però, poder corroborar aquesta teoria. El lletrat, amb tot, va insistir que en el marc de la causa hi ha proves que demostren que era una dona maltractada. També va posar en evidència l’afirmació que havia actuat amb acarnissament, ja que va remarcar que hi havia informes pericials que ho posaven en dubte. A més, va insistir que la nit dels fets hi va haver una baralla entre ells.
En definitiva, el lletrat va explicar que no hi va haver cap voluntarietat de la dona de matar el seu marit i va lamentar que només s’haguessin tingut en compte algunes proves, com la declaració de les filles, una de les quals, va afegir, no té bona relació amb la mare. Per això volia que la pena fos de cinc anys per homicidi.
D’altra banda, el Superior ha confirmat la pena de presó de cinc anys ferms per a l’home acusat del furt a la joieria Cellini, però en canvi ha modificat la pena d’expulsió, que passa a ser definitiva davant els vint anys que havia decretat el Tribunal de Corts.
En la vista al Superior la fiscalia va insistir en la perillositat de la banda de què, va assegurar, l’acusat formava part i també en les explicacions inversemblants que va donar sobre els fets, com que aquella nit havia dormit al carrer i per això era a prop de la joieria furtada. Així, havia demanat que la pena fos de sis anys i l’expulsió definitiva, en lloc dels cinc anys i els 20 d’expulsió que havia fixat el Tribunal de Corts.
La defensa, però, va insistir en la falta de proves per condemnar el seu defensat i va posar en relleu que si hi hagués tingut res a veure no hauria restat al lloc dels fets una hora després. Hauria fugit i hauria llençat el mòbil que li van trobar, va afegir. En aquest sentit, la defensa va tornar a demanar que l’home fos absolt.
Ahir, quan se li va notificar la sentència, el condemnat es va negar a firmar ja que no era present el seu lletrat. No va escatimar crítiques al sistema judicial, amb frases del tipus: “Ja entenc com funciona aquí la justícia” o “¿on és la justícia en aquest país?” i es va mostrar molt nerviós. Una mitja hora després va arribar l’advocada que substituïa en la notificació el lletrat de l’acusat, i llavors va signar.