Ni teories, ni anàlisi, ni xifres, ni res que se li assembli. Els infants i joves dels centres educatius del país, famílies i educadors i professionals de la salut i de l’àmbit social s'han aplegat aquesta tarda al Centre de Congressos de la capital per fer evident que l’assetjament escolar és una “xacra” que s’ha de detectar i visibilitzar i sobretot prevenir en la mesura del possible. Ho han fet responent a la crida que fa mesos va fer l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) quan va llançar un concurs d’eslògans per lluitar contra l’assetjament escolar. I la campanya ha estat no només tot un èxit, sinó un tsunami per remoure consciències. Ja ho recordaran, amb prop de 200 participats i 400 lemes presentats.
I sí, a voltes la prevenció pot venir donada per quelcom tan senzill, si volen, com pensar, escriure i repensar en una classe de català un eslògan inclusiu i en positiu. I, és clar, si un dels lemes guanyadors el prepara un noi de 13 anys, que fa dos anys va voler suïcidar-se precisament perquè durant força temps va patir assetjament a l’escola, encara pren més força. El Biel Gaudí no ha dubtat ni un moment a explicar-ho davant de micròfon, càmeres i mòbils. I tampoc no ha dubtat ni un segon, vaja, li ha sortit de l’ànima agrair a la seva família i als metges l’ajuda rebuda per tornar-se a estimar tal com és, ni més ni menys. I no, no m’he descuidat de l’eslògan. Aquí el tenen: “Inclusió i respecte, el camí correcte”. Sense escarafalls i amb una desimboltura que cridava l’atenció, el Biel deia que quan li van parlar del concurs “no vaig ni mirar els premis, sinó que vaig voler participar-hi i en vaig proposar un munt i no m’imaginava que sortiria guanyador”. I tot seguit valorava que “coses així són molt importants perquè ajuden a visibilitzar temes que són tabú i que costa més de veure”.
I el destí o el que vostès vulguin ha fet que en acabar l’acte coincidíssim en l’ascensor del pàrquing del centre històric periodistes, Biel i família. “Quin orgull”, em sortia de dir, no per trencar el gel, sinó per la joia que reflectien pare i mare mirant-se amb satisfacció el seu fill i la cistella amb el premi. “Sí, sí”, assentien tots tres. “Una cistella com de Nadal”, apuntava. I la mare l’ensenyava i cantava el que contenia: “Olives, xuxes...” I el recordatori potser que humanitzar les relacions és possible també des de les edats més primerenques. O dit amb paraules de la presidenta de l’Adjra, Sandra Cano: “Cada vegada que trenquem una cadena d’odi o diem una paraula amable estem canviant el món”.
I si el Biel guanyava en la categoria dels més petits, el Marc Moliné, de 16 anys, era el vencedor en la dels més grans. El seu eslògan deia així: “La unió fa la força i el respecte la reforça”. En va presentar fins a quatre, explicava. Com el Biel, el Marc assegurava que no s’esperava de cap de les maneres guanyar. I reconeixia que “hi ha molta gent que pateix de forma greu assetjament i no en som conscients”. Així és que “si gràcies a aquestes coses ho podem fer conscient i fer-ho canviar, content que estic”.
Uns premis fora de sèrie els d’avui, perquè no només s'han donat als dos guanyadors, sinó que han estat molts els infants i joves que han rebut un reconeixement. I a més, l’organització amb la presidenta de l’Adjra al capdavant i amb la Mercè Miguel d’Andtropia fent de mestra de cerimònies, se les han empescat per reconèixer un munt de participants de les escoles, i dels joves i equips de professionals atesos a Salut Mental, al CREI i a La Gavernera. Premis al millor dibuix original, tot i que pròpiament no havien demanat il·lustracions; o a la nena que més eslògans havia enviat, fins a 30; o per a l’escola més participativa i també per a la més petita i llunyana, la del Pas, han estat una mostra del rerefons inclusiu que també es va voler donar des d’un principi a la iniciativa.
Per cert, fins i tot al final s'ha donat un premi al Genís, un nen de 7 anys que no podia participar per l’edat, però que per la insistència d’infant i família finalment ha aportat el seu granet de sorra. I ho ha fet amb un dibuix i ha marxat ben content amb una bici.
Hi havia autoritats? I tant, almenys representats d’Educació, Salut i Afers Socials i també consellers d’Andorra la Vella, Escaldes i Encamp. Eren els encarregats de fer entrega dels guardons.
L’anècdota de la jornada? L’apagada elèctrica de la setmana passada a Espanya, que ha impedit que arribessin a temps les bosses amb els dos eslògans guanyadors. Ep, al Vide Dressing es podran passar a recollir. I recordin que al juny sortirà el llibre de Sylvette Lluch amb testimonis que han patit assetjament i que recollirà també els dibuixos presentats al concurs.
