Les obres de construcció de les noves escoles de Canillo han fet reaparèixer veus crítiques a l’entorn de les iniciatives declarades projectes d’interès nacional. Crítiques pel poc respecte que es té des de l’administració pel medi ambient a l’hora d’impulsar-les i crítiques, també, per la dubtosa seguretat de què gaudeixen aquestes instal·lacions davant d’eventuals fenòmens naturals. Així, tant el reglament urbanístic com el reglament de construcció inclouen l’excepció que els edificis públics promoguts pel Govern es poden ubicar en zones de riscos o deslligar de l’acompliment del pla d’urbanisme parroquial.

Aquest és el cas de les noves escoles de Canillo, remarca l’enginyer Ferran Goya, que lamenta que “quan es tracta d’una iniciativa pública ja no cal garantir la seguretat ni pensar en el medi ambient”. I continua: “Un privat no pot construir un edifici per a magatzem al costat d’un riu però pots posar nens en una escola al costat d’un torrent que es pot desbordar.” Davant d’aquesta realitat recorda els esdeveniments ocorreguts a Catalunya fa uns mesos, en què un aiguat va provocar la mort d’usuaris d’una residència de gent gran, un fet que també podria passar al Principat, va alertar. Per tot plegat considera que unes escoles no poden estar en un lloc inundable. “Al riu no li queden ni cinc metres”, va dir. A banda, escomet contra una obra que ha contribuït a “carregar-se” aquest torrent, ja que cada vegada el tram canalitzat es va ampliant més. Per Goya, tots aquests problemes tenen com a origen la manca de sòl públic, un fet que comporta que per estalviar terreny s’acabi construint a la franja del riu. 

Els perills als quals fa referència Goya (i que va difondre a través del seu perfil de Facebook) van ser corroborats per Sergi Riba, que actualment fa una tesi doctoral sobre riscos torrencials en alta muntanya. L’expert va indicar a través de les xarxes que, utilitzant el model hidrològic HEC-HMS i comprovant corbes de cabals específics fent servir dades dels aforadors del SAIH-Andorra, la conca del riu Montaup generaria en un període de retorn de cent anys cabals de prop de 65 m3/s, sense comptar el transport de sediment en fons de canal i en suspensió. Davant d’aquest fet conclou que “si això passés –tipus les inundacions del 1982– amb l’estat i la secció hidràulica actual de la llera, el desastre seria monumental”.

Des del Col·legi d’Arquitectes es va exposar que la legislació no permet dubtes i que una iniciativa pública es pot desenvolupar en zones de riscos. Amb tot es considera que en aquest cas el perill no és tan important, tenint en compte que si hi fos “podria desaparèixer mig poble de Canillo”. Tot i així es remarca que en aquestes situacions el projecte de construcció ja preveu les mesures correctores necessàries.

La resposta del Govern a les crítiques exposades a l’entorn d’aquest edifici són clares: compleix tots els requisits de seguretat i de respecte per l’entorn. En aquest sentit s’afirma que les escoles segueixen “escrupolosament el límit oficial de canes del riu de Montaup” i que no n’ocupen el llit. Així, es remarca que l’obra es pot edificar en la franja de 5 metres al llarg del marge del riu, tenint en compte que és una iniciativa pública i va ser declarada projecte d’interès nacional. A banda, una empresa d’enginyeria ha efectuat un estudi hidràulic en el tram de l’escola i les obertures que donen al torrent estan totes situades per sobre del nivell de l’aigua en el cas de la crescuda màxima més probable. Tot això a més d’un marge de seguretat de més de mig metre. Des del Govern també es va assenyalar que per necessitats de la construcció s’ha habilitat un pas provisional sobre el riu, que es retirarà abans de l’1 d’abril perquè no obstaculitzi l’aigua durant el desgel. Així mateix, en el tram que s’ocupa del llit del riu mentre durin els treballs s’hi ha instal·lat dos tubs per assegurar el desguàs.

La intervenció també preveu la reparació mediambiental. A l’estiu es faran les obres per reposar el llit del riu a un estat similar al d’abans d’iniciar els treballs. A més, per augmentar la seguretat hidràulica es retiraran els blocs grossos i es regularitzarà el pendent del fons del torrent, “sempre mantenint les característiques d’un riu d’alta muntanya”.