La Cursa popular Illa Carlemany té entre els seus objectius “promoure hàbits de vida saludables”, tal com recordava el cap de Govern, Xavier Espot, després de completar el recorregut llarg, el de 5 km. Ell els té adquirits aquests hàbits saludables, és un dels runners habituals del país, és fàcil veure’l entrenant, com a tants d’altres que ahir no es van voler perdre la cita. Van ser 4.000 persones les que es van calçar les vambes per fer el recorregut llarg o el curt, de 2 km. Es van pràcticament esgotar els dorsals disponibles per a aquesta 14a edició. I això vol dir que es tracta d’un esdeveniment ja plenament consolidat, que enguany servia per posar la “cirereta” a una setmana esportiva “fantàstica”, en la qual “hem mostrat el millor de nosaltres mateixos com a país” amb l’organització dels Jocs dels Petits Estats d’Europa.

Una hora abans que el mateix Espot donés el tret de sortida ja hi havia moviment als voltants del centre comercial que dona nom a la cursa. Els esportistes federats estaven ansiosos per escalfar –ells s’hi juguen alguna cosa, doncs també és el Campionat d’Andorra de 5 km– i la resta anava fent, buscant els seus familiars o amics, amb qui han quedat per fer la cursa, i fer-se la foto per a la posteritat. Tots amb ganes de completar el recorregut, superar-se a si mateixos i, sobretot, passar-s’ho bé. I quan es dispara la pistola, tots hàbils a iniciar els rellotges particulars alhora que es comença a trotar. A poc a poc i en pujada, cap al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, punt més alt del recorregut, cadascú va buscant el seu lloc i el seu ritme. A la baixada, recorden que cal allargar la passa i molts aprofiten per avançar posicions i recuperar l’aire abans d’encarar un nou ascens per l’avinguda Meritxell des de la plaça de la Rotonda fins a la plaça Rebés. D’allà, calia baixar fins a la seu de la Creu Roja i creuar el pont de l’Antic Camí Ral, davant de l’estadi comunal Joan Samarra, córrer l’últim quilòmetre i escaig amb un lleuger pendent ascendent, que es nota més amb les cames cansades, fins a creuar la meta al Parc Central. Alguns confessen, en acabar, que no s’ho esperaven, que patien per “la pujada de Meritxell”, però no pas per aquests últims mil metres. 

Aquesta és la història per als que feien els 5 km. Diferent és per als que fan els 2 km, que tot i que també començaven en pujada, no arribaven tan amunt, i després ja feien tot de baixada fins al Parc Central. Sigui com sigui, però, tots satisfets amb els propis resultats. I encara més Espot, que reconeixia estar “particularment orgullós de ser el cap de Govern d’un país tan empàtic i solidari, i que concep l’esport com la millor forma de construir un món millor”. I és que, entre els hàbits saludables de vida s’hi ha d’incloure la solidaritat, que també es promou mitjançant aquesta cursa, que sempre té fins solidaris, i que enguany ha servit per recaptar uns 8.000 euros en benefici dels programes centrats en la protecció de la infància d’Unicef Andorra. 

Per cert, va ser Pol Moya qui es va coronar com a campió d’Andorra, després d’haver-se penjat les medalles d’or en els 800 i els 1.500 metres en aquests Jocs dels Petits Estats d’Europa.