L’ACU s’ha quedat sense president, no hi ha hagut relleu i es manté inactiva, tot i que alguns temes estan pendents de solució.
“No deixa de ser un lloc desagraït, perquè has d’anar a picar pedra contra tothom”. Aquesta afirmació és de Lluís Ferreira, expresident de l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU), una entitat que ha passat per tota mena d’estadis, des de comptar amb seu pròpia oberta al públic a desaparèixer, tornar a renéixer però amb l’impuls de pràcticament una sola persona a estar actualment inactiva. “És trist, perquè van ser quatre anys de molt barallar-me i d’alguna coacció subtil, com perquè ara quedi tot en no res”. Ferreira lamenta que no s’ha designat un substitut des que va plegar, a final de l’any passat, perquè “no han trobat ningú”, i denuncia que “no s’ha regularitzat” la situació de l’entitat. “La sensació que dona -afegeix-, almenys des de fora, és que no està funcionant, tot i que encara existeix, però ningú porta el timó”.
L’expresident recorda que ha plegat amb molts temes pendents per resoldre. És el cas de la llei d’assegurances, ja que segons ell en tots els països de l’entorn inclouen un apartat per a la protecció del consumidor, i “aquí només preveu el blanqueig de capitals i res més”, de manera que “tan sols ha servit per cobrir les espatlles del Govern”. A més, considera que la llei de consum també s’ha de reformar, perquè “hi ha moltes coses antigues i el món ha canviat, ja que per exemple la compra digital no està contemplada, tot i que ens regim per les normatives europees, però no som Europa”.
Així les coses, recorda que la situació pot tornar a ser similar a l’anterior a la creació de l’entitat, quan “tot passava desapercebut” i “només transcendeix allò que el Govern considera”, ja que “no hi ha cap veu discordant a la línia oficial”, en referència al servei del departament de Consum. “Cal una entitat independent”, demana.
Un dels cavalls de batalla durant el seu mandat va ser l’habitatge. En aquest sentit, lamenta que “com a mínim fa sis anys que saben que tenim un problema”. Per això, proposa que els candidats a llogar un pis hagin de presentar un aval bancari de dos mesos, cosa que evitaria haver de lliurar els punts de la CASS, l’extracte del compte corrent i els mesos corresponents de dipòsit. Així, “ja no donaries informació confidencial i només pagaries 7 euros l’any com a molt”, assegura.
Ferreira va plegar perquè sentia que ja no tenia res més a aportar. “Vaig acabar molt cansat, tot i que és cert que ja ha passat un any, començo a tenir una altra perspectiva i ja torno a tenir alguna idea més per poder aportar que abans no tenia”, reconeix. Potser encara el tornarem a veure al capdavant de l’entitat. Temps al temps.