Contractar més professionals per cobrir les quatre baixes laborals que s’han produït els darrers mesos al servei d’Urgències, dues de les quals per llarga malaltia, i reforçar el servei de permanències mèdiques durant tot el període de vacances de Nadal són les dues mesures que ara per ara s’adoptaran per intentar desestressar la situació que es viu al servei d’Urgències. Així ho va anunciar ahir el ministre de Salut, Albert Font, contestant a la pregunta de la consellera general no adscrita, Carine Montaner, en relació amb la gestió de recursos del SAAS i al pla de xoc previst per desencallar la situació. 

Entrant més al detall de les mesures anunciades pel ministre, pel que fa a les contractacions va rebaixar les expectatives perquè no arribaran de seguida. I és que dels quatre metges que s’han de contractar, de moment hi ha només una incorporació efectiva, perquè n’hi ha dos més que encara no ho poden fer perquè han de resoldre qüestions burocràtiques i el quart encara s’ha de trobar. Però “ara per ara és el màxim que podem fer”, va explicar Font. I amb el que es té,  espera que es pugui donar resposta a les necessitats dels usuaris. Precisament sobre la contractació de professionals, el ministre va reconèixer les dificultats existents per trobar-ne tenint en compte que no es disposa de borsa de treball.  Tot i així va reiterar que “no ha cessat ni cessarà la recerca”. Actualment la plantilla d’Urgències compta amb 31 metges, 44 infermers, 7 tècnics en cures auxiliars d’infermeria 18 treballadors de transport sanitari, tal com va informar el ministre. En relació amb això, Montaner va exposar que segons els professionals sanitaris caldria incorporar 10 metges i més infermers per completar el servei.

A més de la manca de personal, també hi ha d’altres motius pels quals les urgències estan sobrecarregades. Segons l’anàlisi que va fer ahir el titular de Salut, també s’està donant un increment de l’afluència al servei per patologies banals que de fet no haurien d’arribar a urgències. Són diverses les causes que provoquen aquesta sobrecàrrega, però Font en va apuntar dues a preguntes del conseller general socialdemòcrata Jordi Font. La primera té a veure amb les dificultats que tenen els usuaris perquè els metges vagin a casa seva a visitar-los. Això fa que s’hagi consolidat “el costum” d’acudir a urgències. L’altra motivació que va adduir es refereix a la diferència de reemborsament, ja que accedir a urgències suposa haver d’abonar només el 10% de la tarifa. Així les coses, a parer del ministre hi ha una disfunció que caldrà corregir perquè “s’ha facilitat un accés a la sanitat via urgències i no via domiciliària” que a més suposa “un encariment” del servei que es dona, ja que es fa des de l’hospital i no des de l’atenció primària. I a això encara s’hi ha de sumar un altre factor: l’època d’hivern en la qual ens trobem i es donen pics d’afluència relacionats amb malalties respiratòries i també amb contusions derivades de la pràctica de l’esquí. 

Més activitat que El 2019
L’actual director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez, bon coneixedor del servei d’Urgències perquè en va ser el responsable fins al mes de setembre, va explicar en declaracions al BonDia que l’activitat d’aquest servei s’ha incrementat des de l’estiu entre un 15 i un 20% més respecte al 2019. A més, va fer notar que enguany, mesos en els quals hi havia una baixa freqüentació, com ara maig, octubre i novembre, “hem tingut dies equiparables als d’hivern”. I això “està fora del que era la tendència d’assistència a urgències”. Coincideix també en el diagnòstic que fa el ministre en el sentit que la gent acudeix al servei per malalties que no haurien d’arribar-hi i analitza el perquè. “Arran de la Covid la demanda de l’atenció sanitària s’ha multiplicat per un canvi de necessitats a nivell de població”.  D’aquí que emfasitzi la necessitat de treballar de manera molt coordinada amb l’atenció primària fonamentalment en dos àmbits: la prevenció i la predicció. 

Des de la seva experiència, també va compartir que un dels problemes que té el servei és que “hi ha molt moviment de personal”, i “s’hauria d’intentar fer que aquesta rotació sigui la menor possible”. Ara bé, el problema és que el recanvi d’aquestes quatre baixes a la tardor “és molt tediós i s’allarga molt”. I és que segons va explicar “hem de preveure que per a la contrac-tació d’un professional podem estar entre dos i tres mesos i això impossibilita molt tenir la plantilla d’Urgències al complet”. De tota manera va defensar, tal com també ho va fer el ministre, que tot i la saturació, “els nivells més greus de les urgències no s’han vist afectats ni perjudicats”.

Un altre element que va introduir Gutiérrez per explicar la tensió que es viu al servei és el del treball “esgotador i amb molt d’estrès” que tenen els professionals i que “genera molta queixa”. Es tracta d’un servei “de primera línia”, va recordar, i a l’hivern, amb l’augment de població, es veu molt afectat. “I trobar un equilibri entre les necessitats de personal i la pressió assistencial és difícil a vegades”. I més tenint en compte que es ve d’una etapa amb un estrès i uns requisits professionals molt alts per als professionals.

Reorganització de serveis
Pel que fa a la reorganització de serveis per evitar aquesta afluència a urgències que sobrecarrega el servei, Font va donar a conèixer que s’està treballant en diverses línies per a mitjà i llarg termini. Un treball en el qual compten amb les aportacions dels professionals perquè “és necessari”, va remarcar. Així, d’una banda s’ha iniciat un estudi de viabilitat per deslligar el Servei d’Urgències Mèdiques (SUM) d’Urgències. S’han de trobar els espais perquè es pugui fer la separació funcional i alhora com gestionar la comunicació i coordinació entre els dos serveis. Tal com va reconèixer el ministre, aquesta és una de les propostes que els han fet arribar els mateixos professionals que hi treballen. L’altra iniciativa que han compartit els professionals amb el ministeri és la de la reunificació dels serveis emergències integrant el SUM, i els cossos de bombers i policia. “S’està treballant en aquesta regulació universal”, però Font no va poder donar més detalls del punt en què es troba aquesta iniciativa. Precisament ahir mateix, Montaner va entrar a Sindicatura una pregunta escrita sobre si el Govern té la intenció de validar i d’impulsar aquesta proposta dels professionals d’emergència pel que fa a la creació d’un únic cos que sumi el SUM i bombers. 

Paral·lelament, una comissió formada per representants del ministeri, els col·legis de metges i d’infermers, la CASS i la direcció del SAAS està estudiant solucions per descarregar malalts del servei d’Urgències per evitar que aquests s’hi adrecin per aquestes patologies banals esmentades i per impulsar les permanències mèdiques i l’atenció a domicili. Segons el ministre, caldrà fer una campanya de sensibilització a la població perquè es prengui  consciència sobre aquesta qüestió, tot i que cal tenir en compte que és necessari disposar dels recursos alternatius.

Enquesta sí o no?
La valoració de l’actual direcció general del SAAS va ser un altre dels elements sobre el qual es va pronunciar el ministre en la sessió de control per la pregunta efectuada per la consellera no adscrita, Carine Montaner. Segons Font, quan es parla de direcció general s’ha de tenir en compte que el director general, Josep Maria Piqué, té una sèrie de responsables d’àrea que treballen amb ell, per la qual cosa es podria dir que la direcció general “és un personatge de diversos caps”. En aquest sentit, el titular de Salut va assegurar que la interlocució amb el director general sempre ha estat “cordial” i va manifestar que han tingut diverses converses “per tal d’afinar el que cadascú ha de fer”. Així, considera que Piqué coneix millor el SAAS pel temps que hi porta però també va reivindicar el seu propi coneixement en tant que professional que ha exercit la medicina.  

Montaner, però, va anar més enllà i va reclamar la necessitat de fer una enquesta anònima per tal de valorar el nivell de satisfacció dels professionals sobre el lideratge del SAAS. Font va expressar que es podria fer sempre que no es proposi per anar contra una persona: “no s’ha de dir que si sí o si no a una persona”. El ministre va admetre que en el diàleg amb els treballadors del SAAS hi ha hagut crítiques, però més aviat pel sistema d’organització, “pel volum massa gran que té”. I el que no voldria de cap manera és que tot es focalitzés en la gestió de l’actual director general “com a cap de turc”. Albert Font va recordar que la plantilla del SAAS té 1.200 treballadors i que des del ministeri són sensibles a l’ambient de treball que hi ha al SAAS i que en tot cas “el que sí s’hauria de fer és valorar el que tenim” i “no posar en dubte la professionalitat del director general”.