Els principals acusats en el cas BPA han estat condemnats per un delicte major de blanqueig de capitals amb penes que oscil·len entre tres i set anys i amb multes per imports d’entre 30 milions i 15.000 euros. La pena més dura ha estat per al CEO de BPA, Joan Pau Miquel, amb 7 anys de presó, una multa de 30 milions d’euros –li’n demanaven 8 de presó i 100 milions de multa– i la inhabilitació per treballar en un establiment financer o bancari durant 10 anys. En aquest sentit, convé recordar que Miquel ja va complir dos anys de presó preventiva,  ja que va ser l’únic detingut en el marc d’aquesta causa. Va ser el 14 de març del 2015, quatre dies després que l’INAF intervingués l’entitat bancària arran de la denúncia dels Estats Units per blanqueig de diners procedents del crim organitzat.

A més, el Tribunal de Corts ha dictat penes complementàries d’inhabilitació per a l’exercici d’ofici o càrrec en establiment bancari o financer per un termini d’entre 5 i 10  anys, i d’expulsió del Principat per a alguns dels acusats estrangers per un període de 10 anys. Només sis dels processats han estat absolts.

Ha estat aquest migdia, enmig d’una gran expectació mediàtica, quan el Tribunal de Corts va notificar la sentència sobre la responsabilitat penal individual de 24 persones acusades en la primera de les causes relacionades amb BPA. Concretament, el ministeri fiscal, principal acusador, els imputava un delicte major de blanqueig de diners, en la seva forma qualificada, per la gestió d’operacions realitzades per un únic client de BPA entre els anys 2008 i 2011. I aquest únic client era l’empresari valencià Rafael Pallardó, que és qui va iniciar tot aquest afer. Va ser ell l’encarregat de blanquejar 68 milions d’euros, part de la fortuna de Gao Ping, presumpte cap d’una màfia xinesa, desmantellada a Espanya arran de l’anomenada operació Emperador.

Altres penes
A més de Joan Pau Miquel, 12 dels acusats han estat condemnats per un delicte major de blanqueig de diners, amb la circumstància específica d’actuació dins el marc d’un establiment bancari. En el cas de l’exdirector adjunt de BPA, Santiago de Rosselló, haurà de passar 6 anys a la presó, pagar una sanció de 12 milions d’euros i 10 anys d’inhabilitació. També per a Rosselló la Fiscalia demanava 8 anys de presó.

Quant als altres gestors de BPA, Isabel Camino, Amaya de Santiago i Sergi Fernàndez, han estat condemnats a 5 anys de presó, una multa de cinc milions d’euros i 10 anys d’inhabilitació. Corts els ha rebaixat la pena, ja que se’ls demanaven 7 anys de presó. Per a la resta de processats, la condemna ha estat d’entre cinc i tres anys i sis mesos condicionals amb terminis de suspensió de quatre anys i multes que van dels 2 milions fins als 15.000 euros. També amb inhabilitacions d’entre 10 i 5 anys.

Ara bé, el que Corts ha desestimat és la petició de reserva d’acció civil sol·licitada per la representació lletrada del Govern d’Andorra. 

Recurs, al setembre
La sentència notificada ahir a les parts encara no és ferma i pot ser recorreguda davant de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia. En concret, es pot fer l’apel·lació en el termini de 15 dies hàbils i tenint en compte el període vacacional, serà al setembre quan aquests recursos arribaran al Superior.

Més  de 6.000 folis de sentència en un USB
Més de 6.000 folis de sentència per a una causa que té més de 100.000 pàgines. Per això es va entregar a les parts en una memòria USB. La complexitat del cas pot justificar que la sentència es notifiqués ahir, 20 mesos després d’acabar el judici. Entremig, un llarg procés que ha tingut en suspens un país i de retruc altres, tres governs i 24 encausats. I encara queda.