El Tribunal de Corts va convocar ahir totes les parts del judici del cas BPA a la Batllia per donar-los en mà les còpies de l’aute que resol les dues qüestions prèvies principals i que falla en favor de mantenir com a parts el Govern com a acusació particular i els actors civils que representen accionistes minoritaris i tres clients preferentistes. Segons l’aute, que conté 30 fulls, Corts considera legitimada la seva presència en aquesta causa.
Aquestes qüestions prèvies que posaven en dubte la legitimitat d’aquestes dues parts  a la causa judicial les van presentar les defenses dels processats, i ara poden presentar un recurs de nul·litat a Corts en el termini de 15 dies. Si el tribunal desestima aquest recurs, a partir d’aquesta decisió també tenen 15 dies per presentar un nou recurs però aquesta vegada haurà de ser al Tribunal Constitucional. Unes accions que ara estudien des dels despatxos els advocats de les defenses, i que ahir mateix alguns dels lletrats van dir no descartar. En la petició d’incident de nul·litat les defenses hauran d’argumentar que se’ls vulneren drets fonamentals, i determinar quins i per què. 
D’altra banda, els lletrats que representen els accionistes minoritaris i el mateix executiu també van declarar ahir que esperen recursos per l’altra part. A la sortida i amb l’aute a la mà, la mateixa Bibiana Rossa, lletrada que actua com a actor civil, va dir que “ara ens caldrà contestar els recursos que suposadament interposaran”. Sense fer cap valoració de l’aute, Rossa va dir que aquest “ha donat lloc al que nosaltres demanàvem”. Una resposta molt similar a la de Jean Michel Rascagneres, que com a representant de petits accionistes, va manifestar que s’esperen recursos posteriors. Per la seva banda, i en només saber el resultat de l’aute, l’advocat del Govern, que actua com a acusació particular, Manel Pujadas,  va manifestar “estar satisfet” amb la resolució tot i que havia d’analitzar cada punt.
El Tribunal ha respost així a les argumentacions que els mateixos lletrats que representen els actors civils i també l’executiu van donar per defensar la seva legitimitat, i és que tenen dret a la jurisdicció.  Acceptar, però, aquesta actuació i que participin com a cas tampoc significa que finalment el Tribunal accepti allò que reclamen  les parts. En el cas dels actors civils reclamen el retorn dels valors de les seves accions, i per part del Govern, segons va manifestar el seu representant és defensar “l’interès general”, tot i que aquesta part es va reservar les accions pertinents per fer les reclamacions quan hi hagi una responsabilitat civil derivada del delicte, segons va dir Pujadas al judici, tot i afegint que el Govern “ ja s’havia gastat 12 milions d’euros en aquesta causa. 

Paper del Govern confús
En l’aute que va dictar ahir el Tribunal de Corts es destaca d’alguna manera el paper confús que la representació del Govern com a acusació particular té a partir de la seva demanda. Segons l’aute es pot actuar com a representant de l’interès col·lectiu, com sembla que es va dir en el mateix judici per part del lletrat que representa l’executiu, però també es pot actuar com a perjudicat, la qual cosa també s’ha manifestat per aquesta part. Segons l’aute, no queda clar si actua en un sentit o en un altre, perquè tampoc ha fet cap reclamació civil en concret, tot i que la pot fer posteriorment. 
Per tot, el Tribunal de Corts, presidit per Josep Maria Pijuan, decideix, amb prudència, mantenir les parts i serà durant el judici que s’haurà d’acreditar que són perjudicats directes del delicte que es jutja en la causa que no és altre que el del blanqueig de diners.  
Aquestes, però, són les dues qüestions prèvies que el Tribunal de Corts té previst respondre abans d’iniciar el judici i que era urgent respondre en un primer termini, la resta que es van presentar durant la primera setmana del judici per part de les defenses els magistrats podran respondre-les en iniciar el judici o al final d’aquest.