Al marge de seguir ampliant el parc públic d’habitatges de lloguer assequible, del nou paquet d’avals per a la compra del primer habitatge que s’està acabant de negociar amb els bancs i de voler posar en marxa un sistema de lloguer garantit per a propietaris que lloguin a preus assequibles, el Govern impulsarà un programa de crèdits tous per a privats per incentivar la construcció de pisos de lloguer.

Així ho ha anunciat avui el secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, durant la seva intervenció en la 38a Diada andorrana de la 57a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, on ha exposat com el Govern afronta des d’una perspectiva transversal el repte que suposa l’habitatge.

“Som uns ferms defensors de la col·laboració publicoprivada com a instrument per afrontar els reptes, com l’habitatge, a llarg termini i amb caràcter estructural”, ha remarcat el secretari d’Estat, que ha detallat que aquest programa excepcional i limitat en el temps mentre hi hagi l’actual necessitat d’habitatges de lloguer, contemplarà un finançament privilegiat de l’euríbor + 0% per a la promoció d’aquells edificis destinats a lloguer per un llarg termini i que almenys una bona part dels habitatges siguin de preu assequible.

Així, la iniciativa d’estímuls econòmics, fiscals i urbanístics per a propietaris que construeixin per al lloguer preveu estímuls com ara exempcions de taxes i impostos derivats de l’activitat econòmica constructiva i dels beneficis del lloguer assequible, reduccions al 0% de la cessió econòmica urbanística i, entre d’altres incentius constructius, la possibilitat de combinar la construcció d’habitatges amb l’activitat de coliving.

En la seva intervenció, Puy ha posat l’accent en els pilars de la política d’habitatge del Govern, a partir de la mesura d’impacte que obliga a congelar fins al 2027 la gran majoria dels contractes de lloguer del país. En primer lloc, ha subratllat que el parc públic d’habitatge de lloguer assequible ja és una realitat, i ha destacat la inversió en tres anys (entre 2024 i 2026) de més de 75 milions en la creació i consolidació d’un parc que permetrà posar al mercat 500 pisos.

D’altra banda, ha esmentat les grans mesures que preveu la Llei del creixement sostenible i el dret a l’habitatge, com ara la limitació a la inversió estrangera immobiliària, la suspensió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i la no-renovació per a aquells pisos turístics ubicats en comunitats de menys del 30% d’HUT, o la creació de nous recàrrecs impositius per gravar l’especulació immobiliària. També ha parlat, entre d’altres, sobre l’increment de l’impost als habitatges buits fins als 100€/m2 i sobre la mesura que preveu la cessió temporal dels pisos buits al Govern, que s’encarregarà del cobrament dels lloguers a favor del propietari. Malgrat que encara no ha entrat en vigor, Puy ha exposat que ja s’està produint l’efecte desitjat i un nombre important d’habitatges buits ja s’han mobilitzat cap al mercat de venda i de lloguer.

Puy ha posat també en valor el civisme i voluntat de diàleg dels diferents actors en matèria d’habitatge. A tall d’exemple, ha esmentat la baixa taxa de conflictivitat judicial (un 0,5% en relació amb els 25.000 contractes d’arrendament vigents al país) i de la reducció del termini de resolució dels conflictes relacionats amb aquesta matèria. Així, durant el 2024 es van produir 128 contenciosos judicials sobre els aproximadament 25.000 habitatges de lloguer del país amb un termini mitjà de resolució de 5 mesos, quan abans de la Llei 41/2022 de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, el termini mitjà fregava l’any.

L’AGIA veu “trencat” el mercat i la CEA manté que calen 1.300 pisos

“El mercat de lloguer està pràcticament trencat, amb una demanda molt elevada i una oferta mínima”. Així ho ha destacat el president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas, que ha insistit que algunes mesures adoptades, com poden ser la pròrroga dels contractes de lloguer o la mobilització d’habitatges buits, han tingut efectes adversos,  ja que han generat una “forta desconfiança entre els propietaris” que ha comportat que “molts decideixin no posar nous habitatges al mercat o bé retirar-los del llogater, amb l’objectiu d’evitar quedar sotmesos a futures restriccions”. Per tot plegat, Casellas, que ha fet una crida a la col·laboració entre institucions, sector privat i ciutadania, ha defensat la necessitat d’una planificació urbanística sostenible, basada en els límits reals del territori i amb una estratègia a llarg termini que combini creixement econòmic i accés a l’habitatge.

Per la seva part, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, ha remarcat la forta relació existent entre l’accés a l’habitatge i el bon funcionament del teixit productiu del país, i ha insistit en la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer assequible mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada, amb una necessitat estimada de 1.300 nous habitatges.

D’altra banda, en la seva ponència, la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, ha reclamat tenir una mirada amb perspectiva de gènere davant la situació de l’habitatge al país, ja que les dones viuen aquesta crisi d’una manera “més vulnerable”, especialment per la seva situació econòmica, mentre, al seu torn, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles d’Andorra, Jordi Marticella, ha insistit en la importància d’oferir més seguretat jurídica als propietaris de béns immobles.