El casos d'assetjament escolar corresponents al curs 2024-2025 va ser set, sis dels quals detectats en el sistema educatiu andorrà i un francès. Quatre dels casos van afectar nois i tres a noies i per nivells educatius, tres van correspondre a segona ensenyança i quatre, a primera. Quant a la tipologia, un va ser per exclusió social, un verbal, tres físic i verbal, un verbal i ciberassetjament i un que combinava l'agressió verbal, l'exclusió social i el ciberassetjament.

Ara bé, els indicis es van enfilar a 48, 23 dels quals es van donar al sistema educatiu andorrà, 17 a l'espanyol i 7 al francès. La majoria d'aquestes sospites van tenir lloc a la segona ensenyança. Aquest augment dels indicis -el curs 2023-2024 van ser 37 les notificacions- ve donat pel canvi que es va efectuar en el reglament d'assetjament escolar, el principal canvi del qual és que "la sospita" és ara l'element suficient per iniciar el protocol en situacions d’assetjament.

Així ho han explicat aquest matí el secretari d'Estat d'Educació, Josep Anton Bardina, i la directora de departament d'inspecció, qualitat educativa i recursos humans, Eugènia Duró, que va valorar que tot i tractar-se de xifres molt baixes, no per això el seguiment que es fa d'aquesta problemàtica és menor.

En relació amb l'aplicació B-resol que serveix per alertar d'un possible cas d'assetjament, hi va haver prop de 120 clics, 33 dels quals a l'escola de segona ensenyança d'Ordino, 20 al col·legi Janer i 26 a l'escola de segona ensenyança de Santa Coloma. 

Duró ha explicat també les accions formatives que s'ofereixen des d'Eeducació per prevenir l’assetjament com ara tallers a primera i segona ensenyança que han comptat amb la participació de 1.211 alumnes i 1.569 alumnes respectivament. Quant al al segon cicle de segona ensenyança i batxillerat, s'han portat a terme obres de teatre i debats.

Absentisme

Quant a les dades relacionades amb l’absentisme escolar, el curs passat hi va haver 55 casos, 32 den els quals els alumnes van faltar sis o més dies o 12 mitges jornades, i un va ser crònic. D’aquests, 12 van tenir lloc a primera ensenyança,  37 a segona i un a l’FP inicial. Per sistemes educatius, 28 van ser a l’andorrà, 18 al francès i 9 a l’espanyol. 

Bardina també ha informat que la Comissió de seguiment de l’absentisme escolar ha acordat reforçar l’autonomia de centre implicant-los directament en la gestió dels casos d’absentisme independentment de la seva tipologia. A més, ha pactat incloure el càlcul de l’índex i de la taxa d’absentisme per ampliar el tractament de les dades i per tal homologar els processos al context internacional.

Grup de treball

Així mateix, el secretari d'Estat ha anunciat la creació d'un grup de treball que es reunirà un parell de cops l'any i que estarà format per representants de diferents ministeris i també les famílies. La finalitat és "actuar davant de situacions d'assetjament" per anar més enllà del que es fa a cada centre. 

El tema de les bandes “no té res a veure amb l’assetjament escolar”
Preguntat sobre els casos d’agressions entre menors a Encamp i a Escaldes coneguts darrerament, el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, ha destacat que “no tenen res a veure amb l’assetjament escolar”. Segons va declarar, “el que passa fora de l’escola se’ns escapa més”.  I és que ha assegurat que aquest tema de les bandes està “controlat” dins dels centres en el sentit que la violència que s’ha donat en espais públics no s’ha registrat als centres. De tota manera, el secretari d’Estat ha subratllat la importància de donar respostes conjuntes a aquestes situacions de violència. 

Bardina també ha defensat que als centres es treballa “molt” la qüestió dels els conflictes. En aquest sentit, la directora de departament d’inspecció, qualitat educativa i recursos humans, Eugènia Duró ha afegit que a les escoles es treballen aspectes com l’empatia o la no estigmatització. 

En relació amb la feina que es fa des dels centres educatius quan es donen situacions conflictives, el secretari d’Estat d’Educació ha posat com exemple tot el treball que es va portar a terme a l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp l’any passat quan es van donar aquest tipus de situacions. I és que es va fer una feina conjunta de tots els actors implicats com ara el cos de policia o el mateix comú encampadà per abordar la problemàtica de manera “sistèmica”. Ja que és des de la capacitat de “donar respostes conjuntes” que es pot arribar a donar resposta a les situacions de violència i agressió tant dins com fora dels centres.