La incidència d’abús i dependència de l’alcohol i altres substàncies està creixent. És un fet amb el qual es troben quotidianament els professionals que atenen les persones que els pateixen al Servei de Salut Mental, i concretament a la Unitat de Conductes Addictives (UCA). I a més, a aquestes dependències arran de la pandèmia, s’ha d’afegir “una incidència molt gran de les addiccions a noves tecnologies, el joc patològic, al pòquer online”. L’ús i abús d’internet i les xarxes socials “és una onada que està creixent”. Ho explica el cap de Servei de Salut Mental, Carlos Mur. A més, fa notar que hi ha molts pocs d’aquests trastorns addictius que siguin aïllats i purs.  “Normalment ens trobem casos amb patologia dual, normalment la persona que té un abús i dependència té un altre trastorn mental. També hi ha molts trastorns  de personalitat o casos de depressió que comporten certes addiccions”. 

La magnitud d’aquesta problemàtica es veu reflectit en el creixement tant de la xifra de pacients atesos a l’UCA, com en la progressió ascendent del nombre de visites efectuades en els darrers quatre anys. Així, si el 2018 van ser 557 les persones ateses, el 2019 es va arribar a 580 i el 2020, a 583. Però és que al 2021, tancada la memòria del SAAS a principi d’aquest any, “estem a 645 pacients”. Pel que fa a les visites consecutives, s’han passat en tres anys de 2.670 el 2018 a 3.604 el 2021. “Són 1.000 més en només tres anys”, comenta Mur, la qual cosa vol dir que “la incidència està creixent moltíssim”.

I encara hi ha més dades que posen el focus en els comportaments addictius i en la feina que es realitza des de l’UCA. Mur remarca que des de la unitat s’han arribat a realitzar més de 10.000 actes presencials a consultes externes, incloent-hi també les àrees de treball social, d’educació i  integració social i la teràpia grupal que es fa a l’hospital de dia. I repassa els seus apunts per trobar la dada exacta, “10.766 actes presencials”, per afegir de seguida que “a mi em sembla una barbaritat per la població d’Andorra”. I només això, sinó que aquest volum d’activitat “ens diu que les addiccions són un problema que existeix i que ha de ser ben atès”. 

Recursos
El cap de Salut Mental insisteix que l’UCA és una unitat de referència que “funciona força bé”. I que té, això sí, una activitat quasi frenètica que no para de créixer. Per aquest motiu, recorda que fa pocs mesos ha incorporat un psicòleg que també està duent a terme el programa d’atenció psicològica als professionals del SAAS afectats per la Covid. Quant a l’espai físic que ocupa l’UCA a l’hospital, Mur reconeix que “malauradament és molt petit” i que a més a causa de les mesures per la Covid va haver de reduir les seves places d’hospital de dia. 

“Educació, educació i educació” per lluitar contra l’estigma
Com es pot lluitar contra el tabú i l’estigma en salut mental i addiccions? El cap del servei de salut mental, Carlos Mur, ho té clar i es remet a la pròpia experiència per explicar-ho. En concret, al que va aprendre d’un cap de servei que va tenir a Nova York, “que sempre deia que hi havia tres mesures per lluitar contra l’estigma en salut mental:  educació, educació i educació”. És per això que es mostra plenament convençut que s’ha de començar per l’àmbit educatiu, parlant als alumnes de salut mental de la mateixa manera que es parla d’altres temes de salut “amb normalitat”. Però Mur va més enllà i afegeix que l’estigma s’haurà acabat el dia que una persona pugui demanar permís a la feina per anar a veure el psiquiatre o el psicòleg amb la mateixa naturalitat amb la qual diu que demà arribarà mitja hora més tard perquè ha  d’anar al traumatòleg o al ginecòleg. Mur comenta que és paradoxal haver d’amagar un problema de salut mental quan ara “les necessitats de salut mental estan creixent” i quan de ben segur, n’està convençut, “tothom coneix algú que està  afectat en aquests moments”.

Un canvi de mirada
Una altra de les maneres d’acabar amb l’estigma és “difondre exemples d’èxit per canviar aquesta imatge”, apunta. Així, explica que hi ha moltíssims casos que són gairebé un miracle de recuperació funcional, de retrobament del projecte vital de la persona una vegada que ha pogut solucionar el seu trastorn mental. També s’aconsegueix, afegeix, quan la salut mental té presència a totes les polítiques i a totes les àrees: al món educatiu, al del treball, al d’afers socials, al món de les institucions penitenciàries. Considera que s’ha  de fer molta educació sanitària àgil a la ciutadania per treure mites i pors que no existeixen o que no es correlacionen amb dades. I posa un exemple: des del 1967 se sap per estudis que van començar a fer els suecs que els actes de violència comesos per persones amb un trastorn mental no estan per sobre de la mitjana de la població general, més aviat al contrari. I probablement es té la imatge de la persona perillosa violenta amb un trastorn mental greu. “I això no és veritat”, insisteix. Mur també considera que des dels mitjans de comunicació es pot contribuir a canviar la mirada segons el tractament informatiu que es doni a les notícies que tenen relació amb persones que tenen un trastorn mental “perquè podria canviar la imatge que es dona” i fugir de la que a vegades es dibuixa a pel·lícules o sèries, “que presenten  la persona amb problemes de salut mental d’una manera que no es correspon amb la realitat”, conclou.