L’economia està de moda entre el jovent. S’ha constatat un augment d’aquesta franja de població que inverteix en borsa o en criptomonedes, molts d’ells procedents de les apostes esportives en línia, com va apuntar Eva Tenorio.

Segons la fundadora de l’associació Projecte Vida, una de les causes pot ser la similitud entre els portals d’apostes i els de criptomònades, un factor potencialment perillós per la dependència que pot generar. 

Se’n va parlar a bastament a la Sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria, sobretot perquè el mes de febrer es va publicar un estudi del ministeri de Sanitat espanyol que conclou que els productes financers de risc han emergit com la tercera modalitat de joc entre els joves espanyols de 14 a 18 anys.
Aquí es plantegen dues incògnites. La primera és d’on treuen els diners per invertir en criptomonedes. Una explicació possible és amb els guanys de les apostes en línia. L’altra és el futur incert dels criptoactius, ja que previsiblement si hi ha més de 10.000 criptomonedes d’aquí a pocs anys en quedaran entre 50 i 100. Per Tenorio, “això és molt perillós perquè no tenen cap estudi del que és la borsa, perquè per fer aquestes inversions has de tenir uns coneixements”. A més, va reconèixer la influència dels youtubers i dels influenciadors que solen parlar de criptomonedes i que es fan rics “però mai expliquen els riscos que hi ha. Els joves ho veuen com una manera de guanyar diners fàcils en un món molt complicat en què les empreses d’Internet no tenen cap escrúpol. Ells volen joves que siguin addictes i que gastin diners. És molt fàcil entrar-hi. Igual que a les pàgines de pornografia”.

Un altre augment preocupant és el del consum de pornografia “que és molt més violenta que fa vint anys i que és visionada per nens de vuit anys amb el cervell encara per desenvolupar” en paraules de Tenorio.

El consum s’ha convertit en una pràctica solitària i el dispositiu principal és el mòbil, mentre que la normalització de l’ús d’aquest tipus de continguts ha promogut noves pràctiques sexuals, especialment entre els adolescents, com l’enviament de missatges i imatges sexuals a través dels seus mòbils. Un problema és la manca de dades, i s’ha de fer referència a les dels països veïns i especialment Espanya.  En aquest sentit, Tenorio va demanar que hi hagi un Observatori de les Addiccions que constati a quina edat comencen els joves a beure, a fumar, a veure porno o a apostar. “És molt necessari”, va concloure Tenorio.

Addiccions més tradicionals com ara l’alcohol o les drogues han deixat pas a unes de noves que necessiten uns altres tractaments. Èric Acebes, psicòleg de la Unitat de Conductes Addictives del SAAS, alerta que ha baixat l’edat de consum de substàncies o comportamentals, i que és important treballar amb les famílies. “És un aspecte molt important perquè és l’entorn més proper” i va explicar que la detecció passa per canvis de comportament o d’hàbits, d’horaris de son. “Amb les noves tecnologies l’accés a les apostes en línia ha crescut inevitablement i aquí el control parental és fonamental”.

Per al psiquiatre clínic i director de l’Institut de la Ment, Joan Escoter, una causa de les addiccions pot ser el desarrelament d’algunes de les persones que s’instal·len al país. “Si una persona ve a treballar ja està desarrelada i si té una certa tendència addictiva és més probable que segueixi amb l’addicció”. Escoter va indicar que la cura per a una addicció passa per una combinació de tractament psiquiàtric i psicològic. “A l’inici és indispensable utilitzar fàrmacs però la majoria tenim una experiència psicoterapèutica que no és de medicament. Hi ha una part que es complementa amb el psicòleg”.

La taula rodona Joves i addiccions: detecció precoç i intervenció familiar es va celebrar en el marc de les jornades Parlem-ne.