Cristina Bou, directora de promoció i relacions externes de la Unió Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (Ucave), parla de la jornada de treball organitzada per l’entitat a Andorra dijous passat, de la situació del sector i dels reptes per fer front a la competència.
També posa en relleu la importància d’Andorra com a destí per als catalans i la necessitat que tingui un posicionament però sense renunciar a preus competitius donada la situació de crisi.
La setmana passada van organitzar una jornada de treball a Andorra. ¿Quin era l’objectiu?
Es tractava de descentralitzar un esdeveniment que fem a Barcelona per presentar l’oferta de les empreses turístiques a Andorra. El vam organitzar en col·laboració amb l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra, i així les agències podien aprofitar la trobada per tenir informació sobre els nous productes i l’oferta per Setmana Santa. La jornada va tenir una participació molt plural, amb la presència d’oficines de turisme de diferents països, companyies aèries, majoristes, cadenes hoteleres...
¿Quines previsions tenen per Setmana Santa i l’estiu?
Per Setmana Santa es preveuen destins propers o de certa distància, com pot ser Europa. Són només quatre dies i creiem que aquest any el client es reservarà el seu coixí per a l’estiu. De cara a aquest període, les tendències creiem que seran similars a les del 2011. A Catalunya els destins que tenen tirada són els creuers, i illes com Malta o Sardenya, que no són cares i tenen molts atractius. També hi ha Nova York i l’Argentina.
¿Com afecta la crisi en la contractació de viatges?
En disposar de menys diners, els clients solen limitar la durada del viatge, però en cap cas renuncien a les vacances. Si abans passaven vint dies a la Patagònia ara se n’hi estan dotze. Però el que és clar és que no es vol renunciar a l’oci.
¿Potser busca més les ofertes?
Potser sí que hi ha clients que esperen més l’oferta d’última hora, però també he de dir que la gent que vol fer un viatge a l’Argentina no espera l’oferta final. L’oferta final està lligada al client que busca preu però no qualitat. Per tant, el comportament del client no ha canviat gaire.
Alguns dels destins deuen haver perdut demanda. Per exemple, els països de la riba sud del Mediterrani.
El turisme és una de les qüestions més vulnerables. Els viatges a una zona es poden veure afectats per un volcà o un tsunami o, ara, per la situació complicada al litoral del món àrab (com ara a Jordània o Síria). Hi ha altres països que estan apostant per remuntar la destinació, com poden ser Egipte i Tunísia. El viatger busca seguretat.
¿És la primera vegada que cooperen amb l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra (AAVA)?
No, el 2011 es va fer una acció a Andorra i també vam comptar amb el suport de l’AAVA. Van estar molt receptives i en la trobada d’aquest any, també. Hi ha bona sintonia i tant de bo poguéssim fer més coses. El problema són les limitacions pressupostàries i d’agenda.
¿Quins àmbits podria tocar aquesta cooperació?
Valdria la pena intentar unir esforços i que accions com aquesta jornada de treball amb empreses turístiques creessin un precedent. Pel que fa a cooperació, a Andorra i Catalunya hi ha legislacions diferents, i per tant és complicat. El que podem aportar aquí són aspectes més vinculats a la formació. Aquest suport entre nosaltres. Aquest any hem organitzat una trobada amb empreses d’un perfil, ¿per què no organitzar l’any que ve alguna cosa més temàtica? Una oferta de companyies de creuer, d’hotelers... D’idees n’hi ha moltes, però també cal veure què interessa a les agències andorranes.
Un dels objectius de la Ucave és la formació.
La formació és la nostra diferenciació. Perquè per preu no podem competir amb les agències verticals. Són empreses turístiques que tenen en el mateix grup la companyia aèria, el grup hoteler, l’agència de viatges, el majorista... Són estructures que poden optimitzar costos i oferir un preu molt competitiu. Amb les puntcom, n’hi ha quatre o cinc molt punteres que tenen un posicionament on-line brutal i és molt difícil que les agències de viatges que són pimes puguin aconseguir-lo. Per tant, nosaltres podem destacar en formació, professionalització, en poder convèncer el client de què ha de fer en aquelles vacances... Per això estem treballant molt en aquest sentit.
¿Andorra és important per a les agències catalanes?
Andorra continua sent una destinació privilegiada per als clients catalans pel que fa a neu. Hi ha una bona oferta hotelera i culinària i es poden fer paquets molt atractius. Per tant, Andorra continua tenint un pes important per a les agències de viatges catalanes, tot i que segur que se’n pot treure més profit.
¿Es ven Andorra com a destinació de baix cost?
No s’ha de relacionar Andorra amb destí de baix cost i dubto que les agències potenciïn aquest fragment.
¿Un destí turístic ha de renunciar a certs perfils de client?
Considero que cal tenir clar què vols i què t’interessa perquè la destinació tingui un posicionament. Per tant, de vegades és important marcar una línia de preus. És la meva apreciació personal, però és important tenir present que amb la conjuntura econòmica que vivim no pots dir que no a segons quines propostes. Per tant, mentre mantinguis una qualitat i uns mínims de servei penso que el que és baix cost no ha de ser un turisme de no qualitat. Es poden crear paquets i propostes interessants a un bon preu sense fregar una qualitat sota mínims.
El Govern ha aprovat una llei que obre al cent per cent la instal·lació d’empreses estrangeres. ¿Creu que pot interessar a les empreses del sector?
Crec que el mercat ja està força saturat. Sempre hi ha coses per reinventar i treure’n profit, sens dubte. Caldria estudiar les possibilitats, caldria definir l’àmbit en què volem situar la nova empresa dins el sector turístic, ja que és molt ampli, des d’una línia de restauració fins a una línia d’hotels diferenciada, de relax i benestar, que també estan molt de moda... Són decisions que no perquè hi hagi aquesta facilitat, potser a priori, siguin tan fàcils. S’ha de fer un estudi de possibilitats i necessitats, del que falta, tot i que de possibilitats n’hi ha moltes i les empreses sempre treballen per innovar.
