L’executiu va aprovar la setmana passada el projecte de llei de modificació de la Llei de seguretat social. La ministra de Salut defensa que es tracta d’una reforma important que cal emmarcar en els canvis que s’estan treballant quant als serveis sanitaris i socials.

Destaca la “responsabilitat més gran” que assumeix l’executiu amb els canvis i exposa que el debat sobre l’increment de cotitzacions s’haurà de fer en el futur perquè el context actual no és l’idoni.


La reforma de la Llei de la seguretat social es preveia molt ambiciosa, ¿els hauria agradat anar més enllà?
Sempre he valorat aquesta reforma de la CASS com a molt important i més dins el context d’una reforma del sistema de salut i de protecció social. Per aquesta raó, tot i reconèixer que serà necessari un debat per a una reforma més a fons i més estructural, per mi ja és molt important perquè el Govern agafa una responsabilitat enorme. Primer, en assumir la seva responsabilitat social i dient quina ha de ser la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les diferents branques que ara gestionarà, que quedaran en dues: la general i la de jubilació, ja que la de prestació familiar passa a ser gestionada pel Govern. Això és molt important perquè l’executiu, a banda de seguir molt implicat en l’evolució de la seguretat social, assumeix moltes responsabilitats que li pertocaven des de fa molt de temps. En tots els aspectes no contributius, en tots els de presa a càrrec de persones que estan en situacions de dificultats i vulnerables, estarà present quan ha d’estar present.
Una altra responsabilitat, també molt gran, perquè la preocupació més important és el futur de les pensions, és la del control i l’evolució de la branca general. Està molt lligada, per la part de la branca malaltia, a la reforma estructural del nostre sistema de salut. Hem d’avançar de manera molt decidida en qüestions rellevants dels serveis que podem assumir, justificant-ne la qualitat, els recursos necessaris, revisant el sistema de finançament… És una reforma enorme i ja s’ha parlat d’una petita reforma, però quan ho emmarques en la transversalitat i en la reforma del servei de salut i protecció social és molt important. Caldrà, però, que donem lloc a un debat més de fons.

¿I com es garanteix que aquest debat s’encari realment?
Fa molts mesos que el cap de Govern ja va dir que pels moments de crisi que vivíem no incrementaríem les cotitzacions ni l’edat de jubilació, i es va dir clarament. A partir d’aquí, hem treballat una reforma de profunditat, combinant mesures immediates que es van agafar el 2011 i 2012 per, justament, ajudar els sectors en dificultat i cobrir poblacions que no estaven cobertes i treballant la reforma de més profunditat. Ara, tot i prendre mesures per guanyar anys, no únicament temps en el sentit de defugir responsabilitats com poden pensar alguns, definim un nivell de reserves en la branca jubilació, i això afecta la general, i és una responsabilitat enorme  que implica tothom.
Això és el que volia el Govern, que tothom sigui conscient, al seu nivell, de la responsabilitat que tenim. I guanyem anys abans d’entrar en dèficit per a la branca jubilació, assumim més que mai nivells de dèficit que seran importants però que han de ser assumibles i justificats, i ens comprometem a revisar a fons el que no va bé a la branca general i anunciem que, de totes maneres, haurem de tocar les cotitzacions en el futur.
No s’ha de veure com que defugim d’una responsabilitat que no agafem ara, és que hem valorat un context difícil; agafem compromisos molt forts i ho fem per llei. No s’ha de parlar de petita reforma, i més perquè tots tenim assumit que estem canviant un sistema de desenvolupament econòmic i social i a més estem acabant un marc impositiu que és de gran profunditat.

Quan parla de dèficit assumible i justificable, ¿de què estem
parlant?
La llei 17/2008 ja deia que com que s’esgotarien les reserves de la branca general, ho hauria d’assumir el Govern. El dèficit va començar el 2007 amb dos milions i ens trobem amb 30 milions, ¿assumim el dèficit perquè per definició s’ha d’assumir? No, sempre ha de ser justificable. Ja teníem un problema entre un nivell d’ingressos i despeses que creixia d’una manera exponencial sense que la poguéssim justificar, i és en el que estem treballant. Assumible sembla, amb tota la prudència, de 20-25 milions, sempre que estigui justificat, perquè volem garantir una sèrie de serveis que per definició sempre seran deficitaris, però pot haver-hi diferents raons.
A més a més, amb la modificació de la distribució de les cotitzacions carreguem més la branca general tot i que sigui amb caràcter conjuntural, raó de més per justificar aquest dèficit.

Les modificacions en les pensions d’invalidesa, orfenesa i viduïtat ¿són una retallada dels drets de les persones?
Sempre que vas a la baixa en un salari o en una pensió pots dir: mira quines retallades. El que es vol amb aquestes pensions és respectar un recorregut de cotització i que sempre hi hagi una relació entre la cotització i la prestació. S’ha optat per una modificació de la base de càlcul i passem de noció de salari al de punts relacionat amb cotització. Tu dónes al sistema i després el sistema et retorna. Quan això pot no ser suficient, hi ha d’estar present l’Estat i entra en joc la noció de la part no contributiva. L’Estat sempre estarà aquí per garantir un nivell de vida adequat. Això és el que és important.
S’ha treballat, a més, de manera conjunta amb la llei de serveis socials per fer els reajustaments necessaris entre la part contributiva i la no contributiva perquè hi hagi poques ruptures. La filosofia de la CASS ha de ser lligar prestació-contribució.

Parla de més control per contenir la despesa, ¿això vol dir retallades o pèrdua de serveis?
Espero que cada vegada menys la gent pensi això, perquè a Andorra fa més de vint anys que els que ens hem implicat en el sistema de serveis sanitaris i socials demanem un servei d’inspecció sanitària i social com cal. Ha estat sempre un objectiu i l’hem aconseguit en aquesta legislatura, perquè s’ha aconseguit treballar amb el sistema de salut francès i el que fem a nivell d’inspecció i de control és en benefici d’una millora de l’atenció i per garantir seguretat a l’usuari. No he conegut cap servei d’inspecció que no sigui per millorar en benefici de l’usuari.
Hem agafat sovint l’exemple del control de les baixes, ja que tothom reclama una revisió del seu  sistema de control perquè sigui més equitatiu, perquè no es maquillin situacions socials amb aquestes baixes. Un servei de control, en coordinació amb la CASS, no és per retallar, és, al contrari, per garantir seguretat i qualitat de servei.

Vostès confien que amb un control més gran es pugui reduir molt la despesa...
Hi ha abusos i excessos i a banda s’ha de revisar sistemàtiques: treballar de manera diferent, s’han de rendir comptes, s’ha de fixar estàndards de qualitat i referenciats per les autoritats internacionals. En tenim, però en falten molts i hi ha un gran treball a fer en aquesta àrea.
El fet que hi hagi aquesta exigència suplementària a la branca general reforça el timing i el nivell d’actuació. Hi ha molts professionals que estan ultimant un pla d’actuació i recordo que la setmana del 9 a l’11 de juliol estaran aquí un equip d’auditors i inspectors de la missió nacional de control d’organismes de la seguretat social justament per veure què és el que ha de canviar i el que ha de millorar, sempre en benefici de l’usuari. Cal saber per què hi ha abusos, s’ha de dir clarament.
La situació és la que és a Andorra, amb una problemàtica social important, i cal establir què hi ha de disfuncionament i què és un abús. Perquè cal tenir clar que si hi ha abús és perquè no hi ha hagut control o ha estat limitat.

Precisament les baixes és un dels apartats en què s’ha decidit modificar els criteris, ¿per què?
Les baixes s’han incrementat significativament, tot i que cal recordar que últimament hi ha hagut un esforç, una presa de consciència i un reordenament del servei d’inspecció, però la seva missió s’ha de dur a terme amb una millor comunicació amb el sistema mèdic perquè molts problemes poden venir d’un des­ajustament entre tots dos, i més en un període en què hi ha una situació de dificultats per a moltes persones.

¿I s’ha calculat a quantes persones poden afectar aquests
canvis?
Cal tenir en compte que una cosa és el control i una altra les mesures que es prenen amb les exigències de cotització i la disminució de l’import d’incapacitació temporal. Hi ha gairebé 600 processos, 600 baixes que no haurien tingut lloc amb els canvis que es volen fer. Això es pot quantificar en més d’un milió d’euros.
A banda d’aquesta disminució de processos que es pugui donar, cal tenir en compte el control que ha de suposar una millora en el servei d’inspecció i també amb els col·lectius professionals que hi estan implicats. Han de parlar molt més sovint i trobar solucions, no barrejar la problemàtica mèdica i la social, perquè per a això hi ha els serveis socials.

Vostè parla de 600 processos, però això representa 600 persones que no tindrien dret a baixa, ¿què es farà amb aquestes persones?
Quan agafes una baixa és perquè tens una malaltia i arribat un moment et donaran l’alta i continuaràs la teva vida professional, l’única cosa que fem és ajustar criteris per atorgar aquesta baixa, que ha d’estar justificada, i si és necessari donar una baixa, es donarà i també l’alta. I algunes altes ja les està donant el metge inspector de la CASS.
No és que la gent es quedarà sense cobertura, és que respectarà unes regles del joc i que és estar de baixa amb uns criteris, per accedir a una baixa tens unes condicions. No es quedaran sense cobertura, nosaltres avancem en la cobertura universal. Evidentment, es pot donar el cas d’una persona que es queda sense cobertura sanitària, però cal saber les raons. Hem dit que anem cap a una cobertura universal, avancem cap a aquesta cobertura.

Pel que fa al copagament, ¿suposarà que els usuaris hagin de fer front a un import superior
que ara?
Ajustar els copagaments no vol dir que posar-se malalt costarà més, al contrari. Avui hi ha persones que s’esperen a casa patint i de baixa esperant una intervenció. Això sí que costa car per a tothom, per a l’usuari i per a la seguretat social, i això entra en la millora dels processos que s’estan duent a terme en el marc de l’hospital. És inadmissible que una persona hagi d’esperar dos mesos o una setmana, fins i tot estant a l’hospital, per a una intervenció de traumatologia.
Definim processos, mirem intervencions que es poden fer en un sol dia i no cal hospitalització completa; si fem això és al contrari, el copagament serà inferior que fins ara. La reforma introdueix una flexibilitat i en benefici de l’usuari. El que fem és donar-nos la possibilitat de modificar els percentatges de copagament però sempre amb un criteri d’eficiència i qualitat.
Quant als medicaments, el mateix, estàvem estancats quan si mirem els països veïns veiem que molt sovint et toca pagar només el 30% o de vegades zero... Els medicaments que no tenen cap efecte terapèutic seran no reemborsables i altres medicaments que siguin més costos, al contrari, el que volem és ajudar l’usuari. També fixem, pensant en la cronicitat, un import màxim i no només pensant en les persones amb menys recursos, sinó en tothom.

I aquests percentatges, ¿com es fixaran?
Aquí està tot el treball de col·laboració entre la CASS i els prestadors de salut. S’ha fet, aquests darrers anys, un esforç molt important sobre el sistema d’informació i s’està avançant de manera molt decidida tant en el SAAS com en la CASS en la informació i sobre indicadors de qualitat.
Aquest treball conjunt és indispensable, així com la transferència d’informació, ja que ens aporta criteris a banda dels que tenim a escala internacional. La reforma que estem encarant al país, del sistema de salut i social, és estructural i estem treballant amb els països veïns i amb l’OMS, perquè molts estàndards no els hem d’inventar. Per tant, aquestes tarifes es revisaran d’una manera consensuada i justificada amb els organismes responsables i amb els col·legis professionals que ja hi estan participant, tot i que hi ha reticències i és normal perquè és un canvi de fons. S’ha de fer molta pedagogia.

Les cotitzacions es va decidir no tocar-les, però en algun moment es va plantejar apujar-les ni que fos una mica i que això tampoc no perjudiqués empresaris i treballadors...
No. Es va decidir que no perquè vam valorar de manera molt extensa la situació socioeconòmica del país, que continua preocupant malgrat tots els esforços que s’estan fent per obrir l’economia i diversificar-la, i a més no cal descuidar que aquesta reforma l’hem fet de manera coordinada amb les altres que són d’una gran profunditat: com l’IRPF o la reforma dels serveis socials i sociosanitaris, que és també molt rellevant. S’ha valorat tot aquest paquet de mesures i hem pensat que era més important focalitzar-nos en la regla d’or que dóna més responsabilitat i compromís al Govern. Això no vol dir que no hi ha hagut reflexions sobre les cotitzacions i tenim segur que serà necessari incrementar-les.

Abans ha parlat de reformes estructurals, ¿en salut, què vol dir això?
Estructural vol dir canviar de sistema, plantejar-nos l’estudi de diferents pilars, anar cap a sistemes d’estalvi privat, plantejar nous riscos, com és la dependència, com és l’atur... Però ara hem delimitat un primer nivell de valoració de la dependència, un sistema d’atur que continua sent amb caràcter urgent i assistencial i quan es vulgui fer una reforma estructural caldrà posar sobre la taula tot allò que vol dir. I clarificar el nostre model, que és de repartiment amb una dosi de capitalització: com hem de reformar aquest sistema de fons... De tot això nosaltres estem posant les bases, però necessita el seu temps.