La metgessa del SAAS lidera l’estudi COVonco, una investigació per entendre com afecta la Covid a pacients oncològics. De moment compten amb una mostra de més de 400 participants, tots del país. La doctora remarca la importància de poder liderar aquest tipus d’investigacions des del Principat.

Què és l’estudi COVonco?
L’estudi té com a finalitat seguir pacients oncològics actius, és a dir, aquelles persones que han sigut diagnosticades de càncer els darrers 5 anys, per si han presentat Covid o no i quina evolució ha tingut. I dins d’aquest grup, volem fer un seguiment de la serologia, els anticossos, veure si la immunitat en el pacient oncològic perdura igual que en un pacient que no tingui aquesta malaltia. També pretenem veure si els diferents tractaments que reben poden influir en la resposta immunològica.

És el primer estudi que es fa d’aquestes característiques?
Amb seguiment serològic com fem nosaltres, és a dir, fent analítica cada tres mesos per veure el nivell d’anticossos que tenen, no n’hi ha gaires. De pacients oncològics generals per veure l’evolució que han tingut, sí que n’hi ha.

És un estudi fet només des d’Andorra?
Inicialment va començar com un estudi unicèntric, des del SAAS, però estem col·laborant amb EpidemiXs Studies que permet posar-te en contacte amb molts altres científics i és una manera d’encaixar les peces. De moment hi ha un parell de centres que estan interessats a participar-hi.

Quants pacients hi participen?
No tenim un límit, tots els pacients que entrin dins els criteris d’inclusió els podem anar incloent. I no hem tancat la mostra. Ara en tenim més de 400 que són només d’Andorra.

Quan preveuen tenir totes les dades recollides i poder extreure conclusions?
Vam començar la recollida entre maig i juny i ens vam marcar fer un seguiment d’un any. Farem una anàlisi preliminar a finals de febrer perquè volem enviar-ho al congrés europeu d’infecció, però encara ens faltaran dades d’alguns pacients.

Anem a temes concrets. Si un pacient de càncer agafa el virus, ha d’aturar el tractament?
Com amb totes les infeccions, quan hi ha un tractament actiu contra el càncer, a vegades se suspèn. Si són infeccions lleus, a vegades no és necessari aturar-ho. Però què passa? Que hi ha molts tractaments, com la quimioteràpia, que et baixen molt les defenses i podria suposar un risc d’infecció. Baixes la immunitat i el cos té menys eines per combatre la infecció.

El pacient amb càncer s’ha de considerar molt vulnerable davant la Covid?
Sí, els pacients oncològics ja parteixen d’una immunosupressió respecte a la població general, per tant, poden ser més vulnerables a tenir infeccions. Però no tothom és igual, canvia molt en funció del tipus de càncer, de com estigui d’avançat i del tractament que rebi o no. No vull crear un senyal d’alarma, hi ha un ventall molt ampli.

I poden infectar-se més fàcilment?
A l’inici hi havia una mica d’incertesa en la literatura mèdica, no se sabia massa bé si els pacients oncològics poden ser més susceptibles a tenir la infecció. Ara sembla que poden tenir més risc i el més greu és que quan tenen la infecció, és veritat que les persones que tenen molt afectades les defenses poden tenir una pitjor evolució.

Aquests pacients s’han de vacunar?
Sí, són col·lectius de risc que seran prioritaris en la vacunació.

Amb aquest estudi es podran tenir més eines per fer front a la pandèmia?
Sí, exactament. Ara hi ha molta informació, fins i tot a vegades estem sobreinformats. És veritat que hi ha moltes dades de pacients oncològics perquè hi ha hagut molts centres grans que ja estan fent estudis, però encara hi ha incògnites i dubtes. Al principi no sabíem si era segur fer quimioteràpia quan tenies un cas de Covid o si havíem de fer un test o un altre. Això també va ser motiu de dir, mirem què podem fer per tractar millor aquests pacients.

Una de les coses positives de la pandèmia ha estat l’empenta que s’ha donat a la recerca i al món sanitari?
Sens dubte no tot són coses dolentes. Sempre dic que aquesta pandèmia m’ha portat coses molt bones i una d’elles és que a Andorra hi ha gent amb molt talent i moltes ganes de fer coses. Fins ara no ens coneixíem, però la pandèmia ha fet la connexió per encaixar les peces. I això és xulo per impulsar la recerca, que és molt necessària, tot i les nostres limitacions, perquè som un país petit i a vegades és difícil fer estudis només amb nosaltres. Si vols fer estudis amb més rellevància estàs obligat a obrir-te als països veïns per tenir un nombre més gran de pacients i tenir respostes més valorables, més fiables.

La recerca també s’ha activat al país.
La pandèmia ha portat les ganes de recerca al país, que suposo que fa temps que hi eren, però ara s’han multiplicat. I posar en coneixement gent amb talent, i no ho dic per mi, també per altres andorrans que estan a fora, està molt bé començar a conèixer aquestes persones perquè juntes podem fer moltes coses.

Quina importància té que Andorra pugui liderar estudis d’aquest tipus?
Em sembla estupendo, la veritat. Tenim unes condicions excel·lents per fer estudis liderats per nosaltres. Tenim una història clínica compartida única, això vol dir que no tenim les dades dispersades i això dona una unificació de les dades molt important per fer estudis. A més, pots fer un seguiment més estret dels pacients i tenim molta comunicació amb els metges de primària perquè els coneixem. Crec que són condicions molt bones si vols fer estudis.