Aquest pròxim dilluns (19 hores, hotel Yomo Cèntric, Andorra la Vella) participarà, amb altres ponents, com la ministra Conxita Marsol, en la taula rodona que ha organitzat l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) 

Porten un recorregut de vint anys i han pogut avançar molt, tot i les possibles limitacions.
Dins del que és un servei públic i un servei de l’Administració en el qual ens hem de cenyir a unes normatives, tenim una certa flexibilitat per poder, entre cometes, produir habitatge d’una manera més ràpida que la construcció, que implica un període més llarg.

De tota manera, a Barcelona ara mateix no és fàcil si es té en compte el nombre d’estudiants, de treballadors que venen de fora i de pisos turístics. Cada cop hi ha més gent que ha d’anar a viure més lluny.
En aquests moments tenim completament descompensada l’oferta i la demanda. Hi ha districtes de Barcelona on la pressió és molt intensa precisament per a aquests col·lectius. Barcelona s’ha posat molt puntera i hi ha un lloguer corporatiu que pressiona molt. Hi ha oferta formativa, és un destí interessant i hi ha oportunitats de negoci. Això encara tensiona més els residents a l’hora d’aconseguir un habitatge amb els salaris que tenim.

A Catalunya s’han posat, entre altres mesures, els topalls de rendes de lloguers.
I els lloguers s’han congelat sobretot en zones tensionades gràcies a les normatives. Però segons la nostra experiència de vint anys, sí, hem posat un topall als lloguers, però l’oferta ha baixat. A la pràctica, a Barcelona, el projecte que portem nosaltres de la borsa d’habitatge està captant la meitat del que captava fa dos anys.

Com està organitzat el seu projecte del Consorci de l’Habitatge de Barcelona?
Tenim un portal i cada dilluns hi anem publicant els habitatges que tenim disponibles. El que intentem és que el 25% sigui per a joves de menys de 35 anys. Si no ho volen, ja passa a les famílies de qualsevol franja d’edat.
 
És bàsicament una feina de mediació?
Totalment. Fem la captació d’habitatge buit de propietari particular i li donem un seguit d’avantatges per fer-lo més atractiu. Els donem una subvenció de fins a 20.000 euros per obres, els donem una garantia de la renda del lloguer en el cas que el llogater no pagui i tingui un procés judicial que doni la raó al propietari, bonificacions sobre l’impost sobre béns immobles i altres incentius. Llavors, amb el mateix preu de lloguer, perquè la normativa és la mateixa si ho fan amb la xarxa d’administradors de finques o si ho fan amb nosaltres. Quan aquests habitatges estan disponibles els posem al portal i les persones que busquen un habitatge s’apunten a la borsa.

Hi ha unes limitacions en funció dels seus ingressos?
La mateixa borsa els exclou si no tenen els ingressos suficients per a l’oferta que tenim actualment. Entenem la seva viabilitat com el 30% dels seus ingressos. Una família que cobrés 1.000 euros només podria optar a un habitatge de 300 euros, que no existeix.

En el tema dels lloguers sempre n’hi ha un de recurrent i és el dels impagaments. Com ho plantegen?
Hi ha l’aval lloguer, que dona una garantia de rendes. En el cas dels privats són tres mensualitats impagades i en les borses de la xarxa de mediació de lloguer social de tot Catalunya són sis mesos. En el cas de Barcelona vam veure que per la durada que tenen els processos judicials quedava insuficient, i per fer més atractiva la borsa es va crear un fons de garantia de renda. Això significa que quan el llogater no paga, el propietari ha de reclamar. Amb la Generalitat oferim una cobertura de defensa jurídica que porta tot el procediment judicial. Quan tenim la sentència, el fons de garantia de rendes de la borsa li abona totes les rendes que no ha cobrat per part del llogater. Són els aspectes que el propietari vol i també n’hi haurà un altre, que és cert que no el tenim del tot solucionat, que és com poder recuperar l’habitatge.

Un tema complicat.
A cops n’hi ha prou amb una mediació perquè el propietari pot voler recuperar el pis mentre el contracte està en vigor, que són cinc anys més tres de pròrroga. Depèn de les circumstàncies, perquè sempre que és possible es mira de reallotjar els inquilins. Però és difícil perquè no hi ha prou disponibilitat de pisos i a vegades el propietari té pressa per recuperar el pis.