'Crònica negra' dels drets humans

Tres ponents, quatre participants i alguns periodistes. Aquest és el panorama que va presentar ahir la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany en l’acte convocat per Stop Violències i l’Institut de Drets Humans d’Andorra. El motiu? Commemorar el Dia mundial de les defensores dels drets humans, que se celebra el 29 de novembre amb una taula rodona que portava per títol Abans ens penjaven, ara ens processen. Uns drets humans que segons la presidenta de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, al Principat estan molt lluny de ser reconeguts o més aviat regulats en la pràctica. Per il·lustrar-ho es va remetre a l’estat de la qüestió el 2008, almenys així ho anava repetint una vegada i una altra, quan anava passant les diapositives que acompanyaven la seva exposició i en haver de fer contínues correccions dels incompliments de la Constitució aportats perquè, desenganyem-nos, del 2008 fins ara han passat uns quants anys, en concret 13. A més de denunciar tot el que Andorra incompleix pel que fa a la igualtat, a la justícia i a l’equitat, va manifestar que la gent ha de poder opinar amb llibertat el que pensa fins a arribar a afirmar que l’Estat estava prenent “una deriva dictatorial”, com es podia observar no només en el seu cas i en el de la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza, sinó en la desautorització de l’actual moviment en contra de les vacunes.

Per la seva banda, Mendoza va explicar el periple i el calvari que ha hagut de passar des de l’obertura de l’expedient policial amb motiu de la manifestació del 28 de setembre de 2019, denunciant, al seu parer, les irregularitats comeses llavors per la policia. Ho va posar com un exemple de “la violència d’Estat” que exerceix a través de les seves estructures, unes estructures que posa al servei del “linxament públic i judicial” de les defensores dels drets humans. Com a mostra, ella mateixa, que ahir, tal com va assenyalar, estava “una mica dispersa”. Potser aquesta dispersió la va portar a assenyalar una vegada darrere l’altra als mitjans de comunicació com una d’aquestes estructures usades per desacreditar les persones que al país pensen diferent. Unes diatribes que estoicament vam aguantar els periodistes que fèiem la nostra feina.

De fet, ni Elisa Muxella ni Vanessa Mendoza van voler parlar amb nosaltres. Van decidir que ho fes la moderadora de la taula, l’advocada Clara Serra, que va posar l’accent sobre els mecanismes internacionals que existeixen perquè les defensores dels drets humans puguin fer sentir la seva veu, ja sigui a les Nacions Unides o al Consell d’Europa. En la seva introducció va posar l’exemple de Veneçuela com un dels països que persegueix les defensores dels drets humans.

Després de més d’una hora d’exposició, la pregunta d’una de les participants del públic. Quin és el dret de les dones que s’ha de defensar en primer lloc a Andorra? Per la presidenta d’Stop Violències, no hi ha dubte que és el de poder decidir sobre el propi cos. Fins aquí la participació de qui escriu aquesta crònica en negre de l’estat dels drets humans al Principat.