Un cubata a la barra de la festa major de la Seu costava nou euros, només un euro menys que al BCM Mallorca, una de les macrodiscoteques més conegudes de Magaluf, on una consumició costa deu euros. Entre nou i deu euros es paguen en locals nocturns d’Andorra i en set euros es queda el preu en la Murga. Discoteques molt freqüentades de Barcelona acostumen a cobrar també entre nou i deu euros i només el preu s’eleva a Eivissa. A les festes majors dels pobles de la comarca, solen despatxar-se a un preu d’entre cinc i sis euros. Aquesta comparativa apunta que els preus de la beguda a la festa major no van ser precisament populars, cosa que ha aixecat un murmuri de protestes entre la gent més jove. Per a més inri, les veus més crítiques sorgeixen des de l’espai Casetes, on hi ha qui denuncia que l’Ajuntament arracona les caravanes, les deixa sense vida pròpia i concentra així el consum al voltant de la barra concessionada. Tot plegat ve a posar algun nuvolet d’ombra sobre el balanç autoelogiós –i que expressava a l’últim ple per boca de la regidora de Festes, Christina Moreno– que fa el consistori sobre la festa major, molt multitudinària, sí, però amb coses per millorar i joves a qui escoltar. 

Més enllà del preu
Que a l’espai Casetes el cubata es vengués a nou euros, amb un sol euro de diferència entre el cor de l’oci turístic balear i la Festa Major d’una capital pirinenca, reobre una polèmica que va molt més enllà del preu de l’alcohol. Es tracta d’una festa popular, amb bona part de la programació i dels concerts sufragats per l’Ajuntament, és a dir, per diner públic dels contribuents urgellencs. La barra, recordem-ho, no és una iniciativa espontània ni està gestionada per les colles, sinó que es tracta d’una explotació comercial sotmesa a concessió pública. La contractació municipal recull la concessió de l’espai per instal·lar-hi un bar durant les festes majors del 2025, 2026, 2027 i 2028, adjudicada a Nishka Espectáculos SL, empresa de la província d’Osca. La documentació pública de contractació situa l’expedient en 15.935,70 euros.

Però més enllà de les queixes al voltant de la comercialització de les begudes, un sector crític vinculat a l’Espai Casetes denuncia que les caravanes, una tradició profundament arrelada entre les colles de la Seu, estan quedant progressivament desconnectades de la festa nocturna, mentre que l’activitat i el consum es concentren al voltant de l’envelat on s’ubica la barra.

Si les caravanes tenen música, ambient i activitat pròpia, els joves es queden a les caravanes, però si se les deixa sense dinamització i separades del nucli festiu, el consum acaba inevitablement desplaçant-se cap a l’envelat on hi ha la barra. Aquí és on els que qüestionen el model denuncien que darrere del disseny de l’espai hi ha una priorització de la rendibilitat de la concessió per sobre de potenciar una tradició local. 

El govern Barrera esgrimeix un argument a favor seu: no va retallar les caravanes. Al contrari. El 2024 va remodelar l’espai i va ampliar-ne la capacitat de 80 a 100 places. Barrera i Moreno van presentar aleshores el canvi com una millora de seguretat i van agrair públicament la col·laboració de la Coordinadora de Casetes.

Pèrdua de centralitat
Però el malestar no se centra només en el nombre de caravanes. Allò que es posa en solfa és que l’espai ha perdut centralitat i ambient. Abans, les caravanes estaven situades de manera que formaven part del circuit natural de la festa i contribuïen a generar moviment i vida nocturna; ara han quedat més allunyades del nucli principal, sense una programació musical pròpia que les dinamitzi mínimament i, fins i tot, sense una zona de lavabos pròpia. 

Dos anys després, a més a més, les 100 places ja tornen a quedar curtes. Aquest 2026 es van presentar 108 caravanes per a només 100 llocs disponibles, fet que va obligar a celebrar un sorteig. El consistori defensa que el límit respon a criteris de seguretat. Alguns remarquen que a simple vista continua havent-hi espai disponible, i que el problema real, al seu parer, és que les caravanes han passat de ser una part activa de la festa major a quedar-ne físicament i ambientalment apartades. Des d’aquest punt de vista, el problema, doncs, és el model: permetre que existeixin les caravanes, però evitar que es converteixin en un pol festiu amb força pròpia pensant no en l’interès general, sinó en l’interès privat. 

Més enllà, altres veus han apuntat a un altre fet: si des del consistori treuen pit d’una festa major inclusiva, es pregunten de quina inclusió es pot parlar quan una part important de l’espai continua sense asfaltar ni disposar d’itineraris realment còmodes per a joves amb mobilitat reduïda? Si l’accessibilitat ha servit com un dels arguments per justificar la ubicació de l’envelat a la zona asfaltada del pàrquing de caravanes, els crítics reclamen la mateixa exigència allà on també fan festa centenars de joves.

Recorreguts poc accessibles
La pregunta és si s’han intentat garantir recorreguts accessibles, ferms adequats i condicions perquè una persona en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda pugui circular per Casetes sense convertir cada desplaçament en una cursa d’obstacles. 

Aquí, per cert, plou sobre mullat, perquè també en aquesta edició les crítiques pels problemes d’accessibilitat van afectar el Ball Cerdà, un dels actes més emblemàtics de la festa major. Alguns espectadors van denunciar a través de les xarxes la manca d’un espai específic i amb bona visibilitat que a la plaça Patalín per a persones en cadira de rodes (això i la manca d’empatia d’altres espectadors, per cert). En aquest cas, una de les organitzadores del ball va assumir les queixes i es va comprometre a tenir-ho en compte de cara a anys successius.