“Cuideu-nos, que us cuidarem”

Una pràctica laboral abusiva. Així, sense embuts, qualifiquen des del sindicat SAD de cuidadores (a l’Alt Urgell hi ha una desena de treballadores afectades) el sistema de bossa d’hores que se’ls aplica. Per això han engegat una campanya de recollida de fons amb l’objectiu de dur als tribunals  la situació,  recollida en el conveni laboral del sector, emparant-se en l’article 30 de l’Estatut dels Treballadors. Però no només això: els diners també serviran per posar en la picota altres pràctiques empresarials (com que de cada hora de servei a l’usuari se li detrauen deu minuts en concepte de desplaçaments) o per engegar estudis sobre la municipalització del servei d’atenció domiciliària. 
Però què és aquesta borsa d’hores que les ha posat (de nou) en peu de guerra? Imaginem, proposen, “que la treballadora té uns usuaris assignats i aquestes persones estiguin hospitalitzades o es moren o es donen de baixa del servei”, doncs totes aquestes hores de treball assignades, “fins que l’empresa no les omple, que sol passar bastant de temps, es van acumulant a la cuidadora com un deute amb l’empresa”. Les cobra a final de mes, però “l’empresa a partir d’aquí les pot exigir en qualsevol moment”, ni que sigui fora de l’horari habitual de l’empleada. 
L’esmentat article 30 de l’Estatut dels Treballadors, consideren, dona cobertura a les seves reclamacions davant aquesta situació: “Si el trabajador no pudiera prestar sus servicios porque el empresario se retrasara en darle trabajo, este conservará el derecho a su salario, sin que pueda hacérsele compensar el que perdió con otro trabajo realizado en otro tiempo”. El sindicat interpreta que “si arribes a la feina i l’empresari no té tasques per assignar-te i en canvi et truca al dia següent, fora del teu horari, per reclamar-te aquelles hores que no vas fer, l’article de l’Estatut no ho empara”. En canvi, lamenten, sindicats majoritaris li han donat cobertura signant el conveni laboral que ho permet.   “Quan podrien haver optat per contractes laborals dignes, en un sector on rarament superen les 20 hores setmanals”, insisteixen portaveus del sindicat. 
I, adverteixen des del sindicat, no cal incórrer en l’error de considerar-lo problema d’un sector molt concret, perquè el sistema de la borsa d’hores bé podria estendre’s a d’altres, com la mateixa hostaleria. Situa el treballador sempre a expenses de l’empresa, alerten, i impedeix la conciliació entre el temps dedicat al treball i el necessari per a la vida personal i familiar. Per a elles (és un sector clarament feminitzat), aquest sistema és un “laboratori de la precarietat”. Eliminar la pràctica, defensen, contribuirà a “dignificar” una tasca que, recorden, en una societat que envelleix a marxes forçades, és cada cop més essencial. “I amb aquests sistemes, s’allunya la gent ben formada, que no percep el SAD com una sortida laboral desitjable”, denuncien. Un perjudici clar per als usuaris. 
Per això la campanya de crowdfunding. A Goteo.org, Quién cuida a las que cuidan. Amb l’objectiu d’arribar als 8.000 euros (el mínim, o 14.000, òptim). Queda poc menys d’un mes de la primera volta i van per uns 3.000 euros. Si no assoleixen la fita, tranquil·litzen, tornaran els diners. I qui no ho faci per solidaritat, que ho faci per provar sort, pensen: hi han afegit el sorteig d’un cap de setmana rural per a sis persones a Can Barral d’Ansovell.