Abans i després de fer de polític, va exercir d’arquitecte. Poc temps, perquè sempre va tenir més al cap la política que no l’arquitectura.
Ben conegut és el vessant polític d’Antoni Martí, però no era l’únic. Des d’un punt de vista professional, tenia el número 26 de col·legiat del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA). Va estudiar la carrera a Tolosa, i quan en va tornar, va obrir despatx professional amb un soci, Xavier Aleix, a principis dels 90. L’experiència va durar quatre o cinc anys.
“Ens vam separar perquè començava la seva carrera política, que ha estat la seva sang durant tota la seva vida”, recorda Aleix. “El Toni tenia el cap més a la política que a l’arquitectura”, afegeix. De fet, “era més un relacions públiques que un arquitecte”, així que, “amb tot el respecte, no sé si la feina d’arquitecte li aportava alguna cosa”.
En la seva tasca de “relacions públiques”, Aleix recorda que “alguns encàrrecs aconseguia per al despatx”, però “érem tots dos” que “veníem d’Escaldes, a tots dos ens coneixien a Escaldes, ell tenia el seu cercle d’amistats i jo tenia el meu, i això ens donava la força del despatx, ja que arribàvem a aconseguir bastants projectes amb les nostres amistats. Érem joves, ell una mica més, i el record que en tinc és que ens va anar bé”, afirma. A més, “era una època beneïda”, ja que “es podia treballar molt bé, tenies els millors clients, que eren amics i et feien confiança. Era una altra història, no hi havia aquesta pressió de promotors i companyia, la veritat és que l’enyoro una mica”.
Si d’alguna manera es podia qualificar l’estil arquitectònic que definia Antoni Martí, segons el seu soci, era el de contemporani modern. Pel que fa a l’obra deixada, destaca la clínica geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, a Santa Coloma, i el poliesportiu de l’Aldosa, tot i que en aquest cas Martí només era un aprenent. També algun xalet i blocs de pisos a Can Diumenge, algun edifici d’habitatges a Engordany i, per últim, a l’avinguda Carlemany, a l’altura de l’antic restaurant La paella. “Vam fer bastantes coses quan vam estar junts, tot i que bàsicament blocs de pisos i xalets”, puntualitza Aleix.
Qui també va treballar amb el Martí arquitecte va ser l’actual conseller general no adscrit per Liberals d’Andorra, Víctor Pintos, i constructor de professió. “Només tinc bons records d’aquella època”, assegura. Tot i això, Xavier Aleix considera que “no crec que haguéssim fet grans coses junts, perquè ell quan va entrar a la política s’hi va bolcar, de manera que hauria estat més complicat tirar endavant un despatx d’arquitectura”. De fet, “jo el conec i tinc el record d’ell per la bèstia política que era, ho vivia, tots els seus porus respiraven política”. Està tot dit.
