L’església de Sant Julià i Sant Germà s'ha omplert per la darrera missa de mossèn Pepe Chisvert. Que no era una missa de comiat, “perquè encara no estic mort!” com va exclamar i, en conseqüència, “no és un adeu,  és un fins ara o un a reveure”. O com va dir dilluns de la setmana passada durant la missa de Sant Bartomeu: “me’n vaig però no me’n vaig”, tot recordant que continuarà vinculat a Càritas, al Canòlich Music i a altres activitats.

Dimarts a la tarda, juntament amb mossèn Elvira, jurarà al Santuari Basílica de la Mare de Déu de Núria el nou càrrec al Bisbat d’Urgell. Això serà després de la missa de Sant Gil. Posteriorment es reunirà el nou consell episcopal. “Diuen que no s’ha de jurar en va, i jo us prometo que continuaré fidel als meus principis”, va dir mossèn Pepe.
 
Serà a partir d’aquesta setmana com a rector de la parròquia de Sant Ot, que és el mateix rector de la catedral “que és també la d’Andorra”, va recordar, per afirmar que “mantindré els meus números de telèfon mòbil i el WhatsApp”.

La missa d’acció de gràcies va ser molt emotiva, amb llargs aplaudiments després de l’homilia i en altres moments que van fer saltar les llàgrimes a mossèn Pepe. Les professions de fe van ser un recordatori a la seves diverses tasques, com el Canòlich Music o l’activitat docent tot agraint la seva dedicació.

El 28 de maig, el Bisbat d’Urgell, amb Josep-Lluís Serrano Pentinat, va comunicar el seu relleu, efectiu a partir de l’1 de setembre. Des d’aleshores, l’hora del comiat s’ha fet molt llarga. Massa, perquè pel mig hi ha hagut Canòlich o la Missa de Sant Germà durant la festa major laurediana.

 Dissabte va celebrar una boda i avui serà la primera missa del nou rector, mossèn Joan Pau Esteban, per a qui mossèn Pepe va demanar que se l’aculli molt bé tot i reconèixer que té un tarannà diferent del seu. “No hi ha dues persones iguals, si fos així no podríem funcionar com a societat”.

Al final de la missa, i abans de la benedicció, es van projectar diapositives –aquelles filmines en temps de mossèn Jaume Argelagós– amb diversos moments de la seva estada a Sant Julià de Lòria i se li van oferir diversos regals acompanyats per les paraules de la verge consagrada Cristina Ribot.

Visiblement emocionat, mossèn Pepe va encarregar a Anna Maria Villas, que avui deixa el càrrec de presidenta de Càritas Andorrana, que llegís les paraules d’agraïment que havia escrit. És el primer cop que una dona ostenta el càrrec de secretària general del Bisbat “és tot un signe de normalitat i de la implicació de la dona en el món de l’Església”, com va voler subratllar Chisvert.

I com no podia ser de cap altra manera, Anna Maria Villas va acabar de llegir el text amb l’habitual conclusió de les homilies de mossèn Pepe: “Si volem, podem”.

 

Darrera litúrgia a Escaldes amb mossèn Antoni Elvira

Ja ho va dir ell en començar la missa: aquesta era la darrera com a rector d’Escaldes. Fet que no va sorprendre ningú, l’anunci ja s’havia fet tres mesos abans. Però en aquesta litúrgia en particular se’l veia cofoi, gaudint, no volent-se perdre res.

Amb una església plena, i amb un públic de 70 anys de mitjana, la litúrgia va començar. Que si orgue per aquí, que si cant per allà... ara m’aixeco i ara m’assec.

Casualitat o no, les lectures d’aquest diumenge parlaven de l’adaptació. De fluir com un got de vi en una copa. El que li tocarà fer a partir d’ara a la seu del Bisbat quan comenci la seva nova feina.

En acabar la celebració eucarística, mossèn Jaume li va voler dedicar unes paraules, demanant-li un pensament per a tots aquells que es queden a la parròquia d’Escaldes, que el recordaran amb “estima i afecte”. I que “els cors de la parròquia estaran sempre oberts”.

Amb les paraules d’agraïment va venir un regal: una làmina feta en aquarel·la que el futur vicari general va rebre sorprès. Mossèn Elvira va reconèixer quedar-se sense paraules, però amb les suficients per dir als seus feligresos uns mots d’agraïment, del record que s’enduu d’aquests dos anys com a rector de la parròquia: “realment he estat molt ben acollit en tot moment”; també es va dirigir a  mossèn Jaume, que l’ha ajudat sempre.

Es va recordar, així mateix, del consell pastoral de la parròquia, i, a part de donar gràcies a tots els que hi participen, l’ha definit com un “futur repte” per al nou rector, mossèn David.

Aquest no és un adeu de mossèn Antoni Elvira, sinó un arreveure, perquè tornarà com un amic.
Ara comença una nova etapa a la Seu d’Urgell, al costat del bisbe Josep-Lluís Serrano. Les seves tasques passaran per assessorar el bisbe en qüestions pastorals i administratives, coordinar les parròquies i els sacerdots de la diòcesi, supervisar diferents àrees de l’activitat de l’Església, representar el Bisbe en determinats actes o gestions  i prendre els poders que ell li delega.