Més enllà del fet de ser humans, hi ha diverses qüestions que poden identificar i unir diferents individus de societats i cultures d'arreu, per molt distanciats que aquests puguin estar entre ells. De vegades pot ser l'idioma, d'altres la religió. Fins i tot, depèn de com, també hi pot influir el fet de ser del mateix equip de futbol. Però hi ha un aspecte en concret, sovint obviat o oblidat, que va encara més enllà d'eleccions o gustos personals, que és la terra on un viu.

Probablement, un ciutadà de Miami s'entendrà més fàcilment amb un veí de Benidorm que no pas amb un de la Seu d'Urgell per una raó purament d'experiència vital. I, seguint la mateixa lògica, un habitant del Nepal comprendrà amb més facilitat a un andorrà que a un palamosí. Deuran parlar de la neu, del fred, dels ossos. Ves a saber. Però, sobretot, de conceptes que formen part d'un imaginari col·lectiu reservat per a aquells que estan agermanats per les condicions ambientals, i compartir les vivències d'uns i altres per tal d'intentar créixer i millorar és, com a mínim a priori, una més que bona opció.

Doncs resulta que, el 2002, Nacions Unides va decidir agrupar aquelles regions que comparteixen un entorn natural amb unes característiques particulars, i van fundar l'Aliança per a les Muntanyes. En aquest grup hi ha localitats d'indrets del Caucas, de l’Himàlaia, dels Alps i dels Pirineus, entre molts altres; i Andorra, és clar, en forma part. A més, cada quatre anys celebren una reunió global per tal de fomentar la cooperació internacional, i en aquesta ocasió li ha tocat al Principat fer d'amfitrió.

Serà la setena reunió que se celebra, i l'última abans de l'agenda 2030. Ahir va ser la primera de les tres jornades que durarà el congrés, i la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, va ser l'encarregada de donar la benvinguda als gairebé 150 representants de 45 països diferents. "Amb l'organització de la reunió demostrem el nostre compromís a tot el món", deia Tor, i "ajudem a posar els Pirineus al centre de l'agenda de les muntanyes". Un dels clars objectius de la trobada és prendre consciència de la vulnerabilitat dels territoris d'alçada", que "són tan importants i fonamentals per al futur del planeta".

La ministra Tor va oficiar el discurs inaugural en nom del cap de Govern, Xavier Espot, que no va poder acudir a l'acte, ja que en aquell moment estava al lloc del malaurat incendi de l'antiga Fàbrica d'Aigües d'Arinsal. Però sí que hi va assistir més representació governamental, com és el cas del secretari d'Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné. Aquest considera "molt rellevant" el fet que la reunió sigui al Principat, i detalla que, respecte a la seva gestió ambiental, "pretenem ser el màxim d'exemplars i transparents possible", ja que, d'aquesta manera, "podrem ser el màxim exigents amb els països que excedeixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle". En aquest sentit, Forné recorda que "des del 2005 hem reduït de manera substancial les emissions de carboni", i de cara al 2050 "pretenem arribar a la neutralitat".

De cara al final de la reunió global, està previst que publiquin la Declaració d'Andorra, que serà una sèrie de recomanacions perquè les muntanyes aconsegueixin més rellevància internacional. El text l'acabaran de treballar durant aquests dies, ja que "els contactes i conversacions amb experts d'altres regions seran de gran ajuda", comenta Tor. De fet, ahir mateix hi va haver una reunió amb diversos representants ministerials d'Alemanya, Armènia, l'Azerbaidjan, l'Equador, Itàlia, Mongòlia, Montenegro i Kirguizstan, i d'allà en va sortir la Declaració Ministerial, que advoca per reforçar la seguretat ambiental a través de la promoció de polítiques integrades. "Les muntanyes són les grans oblidades als fòrums internacionals", diu Forné, però durant aquests tres dies, com a mínim les andorranes, es podran veure des del Montblanc, l'Aconcagua o l'Everest.