No descobrirem avui que la vida solament té una manera de ser viscuda. Però és que tampoc en té dues o tres, ni tan sols milers, sinó infinites. Tot depèn de la realitat contextual de cadascú, i aquesta acostuma a venir donada pel lloc on ens toca néixer, la classe social a la que pertanyem i, també, la fortuna o no que puguem tenir. El cas de Junior Nzita Nsuami n’és un d’aquells que des d’occident pensem que solament existeixen a les pel·lícules i, a més, els analitzem des d’un prisma impensable, impossible o, com a mínim, summament improbable. I és que Nsuami va ser un nen soldat. 

És de la República Democràtica del Congo, i al 1996, quan tenia dotze anys, va decidir marxar de casa per anar a estudiar a l’aldea de Kiondo, que està a uns 1.200 quilòmetres de Goma, casa seva. Allà hi va deixar els pares i la seva vida per intentar forjar-ne una de millor, però al poc d’haver arribat al seu nou destí, l’Aliança de Forces Democràtiques per a l’Alliberació del Congo (AFDL) el van raptar juntament amb uns amics. El motiu pel qual aquest tipus de grups armats revolucionaris recluten a nens és perquè són més fàcils de manipular i convèncer de fer qualsevol cosa –com matar–, ja que el raciocini d’un noi no acostuma a ser el mateix que el d’un adult. Tot i així, per assegurar-se que realment fan cas, utilitzen tot tipus de drogues perquè perdin l’oremus i actuïn gairebé com a robots assassins.

La causa per la qual lluitava l’AFDL era enderrocar a Mobutu Sese Seko, que governava el règim de la República del Zaire des de la seva creació el 1971. Però un any més tard de la captura de Nsuami, el 1997, van aconseguir destronar-lo, i va ser quan el país va canviar el nom per l’actual República Democràtica del Congo. Amb aquest fet, el jove Nsuami pensava que l’alliberarien i que podria seguir amb els seus estudis, però això no va passar. Tot i així, l’any 2000 va convèncer el seu comandant perquè el deixes tornar a estudiar. Aleshores tenia quinze anys, i no va ser fins al 2006 que finalment, gràcies a la intervenció de la Comissió Nacional per al Desarmament, la Desmobilització i la Reintegració, va poder sortir de l’AFDL. Gràcies a aquells sis anys de formació, Nsuami explica que “estava preparat per tornar al món”. No així com tants altres nens soldats que mai van tornar a ser els mateixos.

Al cap d’uns anys, al 2010, va fundar l’associació Paix pour l’Enfance, que procura ajudar tots aquells infants que han patit o pateixen situacions similars a la seva. L’11 de març del 2025, durant el llançament de la campanya internacional Prove it Matters celebrada a Ginebra, Nsuami i el cap de Govern, Xavier Espot, es van conèixer, i aquest matí s’han tornat a trobar al despatx presidencial. També els ha acompanyat l’actual presidenta de l’associació, Mounira Van Buel Amdouni, i han aprofitat per exposar un parell de projectes que estan duent a terme. Un d’ells és la Conferència Mundial sobre Joventut i Prevenció del Reclutament d’Infants Soldats, que busca mobilitzar 10.000 joves d’arreu i promoure una cultura global de pau entre les noves generacions. L’altre projecte és la creació d’un centre de formació professional a Mbanza-Ngungu (RDC) destinat a joves afectats pels conflictes armats, amb l’objectiu de facilitar-los-hi la reinserció social i laboral a través de formació tècnica i suport psicosocial. Nsuami està demostrant que la vida, de vegades, ens ofereix una segona oportunitat, i ell l’està aprofitant per, gràcies a la seva terrible experiència, ajudar altres pobres nens que van caure en mans de covards que els van obligar a matar per ells.