No hi ha festa major de la capital sense ball del Contrapàs. És impossible! És la dansa, sense cap mena de dubte, que uneix tot un poble. “Fa comunitat”, diu la cònsol menor de la parròquia, Olalla Losada. I així és. Com ja deuen saber, en primer lloc l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella el representa davant de tothom i, més tard, és l’hora que la ciutadania envaeixi la plaça per, tots plegats, ballar-lo. O intentar-ho, com a mínim. En aquesta ocasió, i per primera vegada, “hem aconseguit fer la gran rotllana final”, diu Losada, la qual l’any passat va ser impossible de formar perquè cadascú anava a la seva bola. Però és que el Contrapàs propicia que “tothom el vulgui ballar”, insisteix la cònsol, i això “és gràcies a la feina de l’Esbart, que el posen en valor”, diu. Això, sumat al fet que “és una dansa molt de la capital”, fa que sigui una cita imperdible dels diumenges de festa major.

Últimament, però, el que també sembla imperdible o, potser millor dit, absent, és l’ombra, que segurament ajudaria que tot plegat no semblés, en lloc d’una plaça amb persones a sobre, una gran paella que fregeix, lentament però incansable, truites fresques del Gran Valira. En aquest sentit, Losada recorda que, tot i que “esperem trobar la manera efectiva d’aportar-hi ombra”, ara mateix no tenen la solució o la tecnologia idònia. I és que “hem contactat amb diverses empreses, però cap no ens pot assegurar en la seva totalitat que l’estructura fos segura”. Això es deu al vent que acostuma a fer acte de presència per la plaça, i “encara que algú ens digui que té una solució fiable al 95%, no l’acceptarem”, diu. “Preferim una plaça amb sol que una d’insegura”. És comprensible.

Tot i que la seguretat és “l’impediment” principal als possibles tendals que s’hi podrien habilitar, Losada també ho atribueix a un altre fet. I és que si la plaça del Poble estigués farcida de cables i estructures que facilitessin l’ombra, “no hi podríem acollir els gegants”, explica. “Ni al Carlemany i l’Ermesenda”, que ahir van inaugurar la jornada, “ni als de les colles geganteres que ens venen a visitar”. Així que “tenim dos grans hàndicaps”, reconeix, però “esperem, de veritat, trobar una solució”.

Una altra situació que ha generat certa controvèrsia és la ubicació de l’escenari principal de la festa major. Aquest està a la plaça Guillemó –la plaça de les Arcades de tota la vida–, i no solament és molest per als veïns, sinó que potser l’espai no és prou gran com per albergar la quantitat de gent que s’hi apropa. Tot i que Losada és conscient d’aquest fet, diu que “tenim una gran sort de poder celebrar la festa al centre del poble”, ja que no solament és més senzill per als ciutadans, sinó “també per als visitants, que se la troben de cop”. Tot i així, també està sobre la taula la possibilitat de, en una altra edició, canviar de lloc. “Veurem si el futur Espai Capital és una bona opció”, diu.

Però bé, ara el que importa és aquesta festa, i ahir vam tenir una estrena mundial... I és que la Principal de la Bisbal va interpretar la nova sardana La gresca dels andorrans, la qual Teo Armengol va encarregar a Josep Cassús, que anys enrere havia estat director de la històrica cobla. “És un homenatge a totes les entitats culturals del país”, diu Armengol, “ja siguin colles geganteres, fallaires, esbarts o, és clar, colles sardanistes”. A més, “estrenar-la en diumenge de festa major encara la fa més especial”. Aquesta nova sardana ha de ser un himne que reconegui tots aquells que vetllen pel patrimoni cultural i tradicional del Principat, i de ben segur que ho serà. Potser no ara, però d’aquí a cent anys segur que hi haurà aquells disposats a conservar-la, i, amb sort, la ballaran sota un gran i ombrós roure. Això si encara existeix la plaça del Poble. I els arbres...