La gastronomia és molt subjectiva i depèn molt de les emocions que sentim les persones. Si estem d’acord amb això, convindrem que l’important en un sopar, o en un dinar, és l’experiència que ens aporta, i la que vam viure fa un parell de nits a Soldeu el Tarter va ser excepcional. Tornava l’Snowclub Gourmet que organitza Soldeu el Tarter i que apropa fins a la neu d’Andorra cuiners excepcionals. El convidat de la réentrée, després de l’aturada provocada per la pandèmia, va ser l’Albert Raurich, xef del restaurant de Barcelona Dos palillos. Un cuiner que, a més d’una estrella Michelin, té una identitat i un segell propi. Raurich és un dels noms propis que va sortir del Bulli. A Cala Montjoi va estar 11 anys treballant a l’equip del Ferran Adrià, de qui va ser cap de cuina. Durant els viatges de descoberta gastronòmica que feien en aquella època, l’Albert es va anar enamorant i fascinant per la cuina asiàtica i, en una època on hi havia poca oferta similar a Barcelona, va crear el concepte Dos palillos, un restaurant de tapes però amb una identitat gastronòmica forjada al Japó, la Xina i el sud-est asiàtic. Va proposar un diàleg culinari entre la cuina de l’Orient Llunyà i Europa que per una nit va portar fins a Andorra.
Què us puc explicar del sopar? Doncs que va ser una successió de sensacions i emocions, només a l’abast dels cuiners tocats per una vareta màgica. Tècnica i producte perfectament alineats en plats que perduren en la memòria pel seu gust i, en molts casos, pel que expliquen. Vam tastar el Narezushi de llobarro fermentat, i alhora, vam aprendre que el sushi és originari de la Xina i que va saltar fins al Japó en el format que avui coneixem. La rosa de llobarro fresc sambal matah ens va mostrar com amb el mateix producte es poden generar sensacions absolutament diferents. El menú volia ser una introducció al que es pot gaudir al Dos palillos, on la fusió és un concepte essencial. Les cocotxes al pil-pil japonès de soja envellida és un plat que serveix d’exemple, i la carxofa en tempura amb cafè i llimona, també. Dos plats que et fan venir ganes d’aixecar-te i aplaudir. La carn va tenir el seu espai amb una sublim costella de Cal Rovira però lacada a l’estil cantonès que feia saltar les llàgrimes. 

El Corpinnat de la Copa del Món
Un sopar com el que ens va oferir l’Albert Raurich ha d’anar lligat a un maridatge a l’altura de l’esdeveniment i va servir ampolles doble màgnum de tres litres de la casa Torelló i va maridar alguns plats amb sake Kabuta junmai Daiginjo. A més, amb la presència de Paco de la Rosa, director enòleg de Torello, es va presentar l’edició Torelló Special Edition WSCF 23 que s’ha etiquetat amb motiu de les finals de la Copa del Món d’esquí alpí que se celebraran a Grandvalira Resorts el pròxim mes de març. 
El sopar va ser rodó i cal tenir present que, per a un cuiner, oferir els seus plats fora de la cuina habitual implica una dificultat considerable. El xef que surt del seu restaurant posa un percentatge del seu èxit en mans d’un equip que no és el seu i en un entorn diferent. El resultat sempre és incert, però en el cas de Soldeu el Tarter, val a dir que es juga en un camp amb bona gespa. L’equip dirigit per l’Àlex Orué i capitanejat pel Xavi Solé no falla i vam poder gaudir amb intensitat de les preparacions del Dos palillos. 
El calendari de l’Snowclub Gourmet seguirà les pròximes setmanes amb més xefs de renom. Una iniciativa que ja té un recorregut consolidat i que, els darrers anys, ha vist passar pels restaurants de Soldeu el Tarter figures com Oriol Castro, del Disfrutar; Fina Puigdevall, de Les Cols; Fabio Morisi, xef executiu de Garda, i el mediàtic Marc Ribas. Figures que han aconseguit encisar els comensals dels diferents esdeveniments i deixar una empremta valuosa en els equips de restauració de l’estació, a més de sumar en la promoció del país com a destinació gastronòmica.