Amb una previsió de creixement de població que podria arribar als 100.000 habitants en menys de quinze anys, el Govern es marca com a objectiu modernitzar el servei de transport públic per reduir el vehicle privat
“No diré que Andorra col·lapsarà, perquè el Principat és més que les carreteres, però tenim estudis que avui ja situen el grau de saturació de la xarxa viària, no en una situació crítica, però sí en un estat que ens ha de posar en peu d’alerta i per això hem de buscar alternatives”. Qui així s’expressa és el director d’Energia i Transports, Carles Miquel, en declaracions al BonDia, en referència a l’afirmació del seu antecessor, que vaticinava que el 2030 el país podia col·lapsar en mobilitat.
D’aquesta manera, el repte que encara la secretaria d’Estat de transició energètica, transport i mobilitat, creada sota la figura del cap de Govern, per la voluntat estratègica, és posar en pràctica els estudis i plans sectorials que han de permetre “fer viable” una nova mobilitat del futur, “un futur que no serà tan llunyà, ja que “pot ser a mitjà termini”, pel qual “hem d’oferir un millor servei de transport públic i que aquest servei sigui utilitzat per la major part de la societat i que ens permeti deixar els vehicles privats a casa”, va assegurar Miquel.
A banda de l’aposta pel transport públic, un altre objectiu és reduir la mobilitat, per exemple fent teletreball quan sigui possible. A més, la mobilitat ha de ser el més sostenible possible. Així, s’ha d’afavorir que els desplaçaments que siguin viables per trajectes curts es facin a peu. Quan, pel motiu que sigui, no siguin viables a peu, s’ha d’afavorir un altre tipus de desplaçament, com ara la bicicleta o vehicles de mobilitat personal. “Els pròxims anys, un dels reptes que tenim és descarbonitzar el sector de la mobilitat i també el del transport públic, i això ho aconseguirem amb els projectes de transport segregat, que ens han de permetre reduir les nostres emissions i la nostra petjada”, va explicar el director d’Energia i Transports. Si no hi ha opció de fer servir el transport públic, la darrera possibilitat és el cotxe individual. En aquest cas, convindria optar per omplir-lo de viatgers.
Pel que fa al transport segregat, l’objectiu del Govern és separar el transport públic del vial que fan servir els vehicles. En aquest sentit, una opció podria ser el tramvia o el transport per cable, en la línia de ciutats de l’Amèrica Llatina amb una orografia similar a la d’Andorra que estan unides amb aquest tipus de transport. En aquest sentit, existeixen diferents dispositius, com ara de monoraïls i la possibilitat de disposar de vies segregades amb autobusos. Segons Miquel, “el nostre objectiu és clar i és aquest, però d’on som ara i on volem arribar hi ha un camí a fer, i per tant posarem tots els mitjans per poder fer aquesta transició de la millor manera possible”.
Per aconseguir-ho, el Govern va aprovar l’octubre passat la licitació d’un avantprojecte d’implantació i d’impuls d’un pla sectorial d’infraestructures que inclogui la implementació d’un sistema de transport públic urbà de viatgers segregat. Amb aquests nous estudis l’Executiu fa un pas més per poder trobar el millor model de transport públic segregat que permeti donar fluïdesa a la mobilitat del país, descongestionant el sistema actual i reduint el nivell d’emissions de diòxid de carboni.
