Amb una simbòlica crema de tota la paperassa que estan obligats a omplir i reomplir pels buròcrates i la lectura d'un manifest reivindicatiu que, posteriorment, han lliurat a l'Oficina Tècnica del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la Seu d'Urgell, una seixantena de pagesos i ramaders de la comarca de l'Alt Urgell tornaven a manifestar-se ahir al matí. "Volem un departament que no sigui ni Acció Climàtica ni hòsties, volem un departament que sigui d'Agricultura, Ramaderia i Pesca", llegia amb rotunditat i veu alta l'escollida com a portaveu, Laia Angrill. Més contundència: "Volem que deixin de fiscalitzar-nos com a delinqüents i dediquin els esforços cap a l'assessorament i els incentius".
En declaracions a la premsa, Adrià Ubach, un altre dels portaveus dels concentrats, convocats per la plataforma Revolta Pagesa, va insistir que el que pretenen és "viure de la terra" i no haver d'estar "fent papers a cada moment", cosa que representa una pèrdua de temps i "estrès mental". La voluntat, hi va afegir, és la de mantenir les accions de mobilització fins que hi hagi el compromís d'atendre i acceptar les seves demandes.
En una concentració on bona part dels participants superaven la cinquantena, destacava Angrill -a penes tres o quatre joves de la seva edat s'hi veien entremig-, el manifest també es referia a la manca de relleu generacional a la pagesia. "És molt preocupant", recull el text lliurat a la Generalitat, i per començar a posar-hi remei, "volem millors polítiques laborals, fiscals i de seguretat social", de tal manera que puguin evitar estar "tota la vida treballant de sol a sol per una jubilació irrisòria", cosa que, recorden, "ens aboca al tancament". El manifest consensuat recull també reivindicacions específiques per a les comarques de muntanya, com l'Alt Urgell, entre les quals "revisar la prohibició de circular amb tractor per túnels, perquè la ruta alternativa i reincorporació a la via són un perill". Així mateix, exigeixen per al buidatge sanitari i protocols de sanejament uns reactius més fiables i proves específiques pels positius dubtosos. "També volem acabar amb la condicionalitat de recuperar el 100% de la cabanya en cas de buidatge si es vol cobrar l'ajut" i més traçabilitat en les analítiques de la fauna salvatge.
En temps en què l'aigua esdevé un bé escàs i preuat, el sector primari pirinenc vol "una política hidrològica preventiva per sequeres i prioritat en l'ús de l'aigua", perquè, recorden, "no hi ha res més important que produir aliments per la població". En aquest context, exigeixen que l'aigua de cada conca es quedi per aquella conca: "No tenim la culpa del creixement desmesurat de població en altres zones", apunten.
