Fa un llarg any i mig que a Castellciutat reclamen una cosa tan aparentment simple com una millora en la barana de protecció del camí escolar, però l’Ajuntament de la Seu –on precisament l’alcalde, Joan Barrera, assumeix una regidoria específica per aquesta població– no els ha fet ni cas, es queixen. Malgrat les reunions personals, instàncies i queixes expressades per tots els mitjans possibles. L’últim pas ha estat recórrer a la Síndica de Greuges de Catalunya.  
El risc hi és, i el consistori el coneix, de sobres. També des del mateix centre escolar haurien reconegut que existeix la possibilitat que algun nen s’estimbi pel terraplé. Però els responsables municipals no semblen haver fet cap pas per posar-hi una solució, es lamenten les famílies més preocupades per aquesta situació. 
+El regidor de Via Pública i Serveis Municipals, Toni Nadal,  preguntat per aquest rotatiu, remetia les famílies a què presentessin la queixa formalment via instància. Però el cas és que ja ho havien fet. A banda, com dèiem, d’exposar el problema de viva veu a l’alcalde, el passat 30 de març van entrar la instància oficial que suggeria Nadal, i sobre la qual l’oficina de la Síndica de Greuges s’interessava aquests dies, per saber si els denunciants havien rebut cap resposta per part del consistori. De moment, cap ni una. 
“El camí escolar de Castellciutat, d’una llargada de 135 metres, no compleix les condicions mínimes de seguretat” per fer-lo a peu, ni per adults ni, molt menys, per als infants, exposa la instància. Aquest tram està únicament protegit per una barana (quita-miedos) dissenyada especialment perquè els vehicles no caiguin a la carretera inferior, però que no garanteix la seguretat de les persones que caminen”. L’alçària d’aquesta barana és d’uns 40 centímetres en diversos trams, recorda, i el desnivell fins a la carretera inferior és d’uns deu metres -equivalent a un edifici de quatre pisos, puntualitzen els denunciants-, una situació que consideren perillosa especialment per als infants que caminen fins al centre escolar cada dia. Els transeünts es veuen obligats a anar molt a prop de la barana, per evitar els vehicles, que passen a uns pocs centímetres a penes. Així que adults i nens enfronten el doble problema de vigilar de no ser atropellats i que els petits no rellisquin per sota de la barana, atès que entre la protecció i el terre hi ha prou espai perquè un nen passi sense dificultats i llisqui pel desnivell que hi ha als peus. 
A més a més, reflecteix la instància, les pluges dels últims temps han produït esllavissades de terra i pedres, que han generat “nombrosos forats i irregularitats” al paviment, fent cada cop més difícil el pas per aquells 135 metres de pujada i baixada diària cap a l’escola. 
Fa més d’un any, recorden, que la situació s’està posant en coneixement dels responsables municipals, sense que hagin aportat cap solució. El passat mes de juny Barrera reconeixia a aquest rotatiu que les famílies, en unes consideracions com es veuen que compten amb suport del centre, “tenen tota la raó” i es comprometia a posar-hi remei “al més aviat possible” i demanant “paciència”. Ha passat tot un curs escolar, no obstant; les solucions no arriben i els afectats consideren que de paciència ja n’han tingut a dojo. Ni tan sols s’ha instal·lat cap mena de mesura cautelar, una manera de garantir provisionalment la seguretat dels vianants. 
La situació, reflecteixen a la instància, contravé els principis de seguretat viària, “incloent-hi les recomanacions del RACC, les directrius de la Direcció General de Trànsit i la Carta Europea dels Drets dels Vianants de la Comissió Europea, que reconeixen els drets dels vianants, especialment dels infants, a circular per l’espai públic en condicions de seguretat i salubritat”.