Noves accions contra el projecte de l’Heliport Nacional. El Comú d’Andorra la Vella i la Plataforma No a l’Heliport al Patapou han presentat de forma paral·lela un recurs de reposició al Govern en què es denuncia que l’assessor de l’executiu en la redacció del plec de bases, Enric Santmartí, i el responsable del projecte d’Heliand-Cathelicòpters, Jaume Santmartí, són pare i fill.

Tant la corporació com els veïns consideren que això comporta un conflicte d’interessos i que es tracta d’un fet contrari als principis més elementals del dret administratiu. En aquest sentit, la cònsol major, Rosa Ferrer, va assenyalar que “no es pot ser pare i padrí de la criatura”.
En el recurs del Comú es posa en relleu que el parentiu entre els dos enginyers aeronàutics fan que l’oferta d’Heliand-Cathelicòpters no s’hauria d’haver admès al concurs i afegeix que representa una irregularitat tan gran que “hauria causat rubor a les persones que hi estan més avesades”. Així mateix, defensa que aquest fet constitueix una causa d’anul·lació, tant de l’admissió del concursant com de l’adjudicació.
La corporació va presentar aquest recurs de reposició després que, en el marc de la reunió pública per informar sobre el projecte, el Govern confirmés la implicació d’Enric Santmartí en l’elaboració del plec de bases (tot i que es nega la seva participació posterior a la presentació de les ofertes).
Per altra banda, el Comú ha entrat un segon recurs de reposició (que completa el presentat a principis de juliol) contra l’autorització del Govern que permetia a Helinord construir un heliport privat al roc de Patapou. Ferrer va explicar que la corporació va conèixer aquest fet a través de l’oferta d’Heliand-Cathelicòpters. Els fets van passar l’any 2009, a les acaballes del mandat d’Albert Pintat, que va actuar a esquena del Comú de la capital, ja que legalment la iniciativa havia de comptar amb la seva autorització. Segons s’indica al recurs, però, el propietari, Antoni Rebés, només havia obtingut el permís per al condicionament del terreny per a ús agrícola.
Amb el recurs el Comú demana la nul·litat del decret ja que “no pot deixar portes obertes” per tornar a començar batalles judicials. La corporació remarca que l’autorització és il·legal i respon a un acte de deslleialtat institucional, ja que el Govern no va respectar les competències del Comú. Alhora, la cònsol de la capital va indicar que “imagino que [els privats] no s’han atrevit” a sol·licitar el permís a la corporació i “han anat per la via de convertir l’heliport privat en nacional” acollint-se a la declaració d’interès nacional.
D’altra banda, Ferrer va recordar que el Comú ha sol·licitat per carta una reunió amb els tècnics francesos que valoraran la viabilitat de l’heliport. Així mateix, s’han adreçat diverses preguntes a aquests experts relacionades amb el plec de bases i les diferents ofertes, l’accés rodat i la seguretat, el compliment de les normatives de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) i les operacions. També s’han sol·licitat els informes del SUM i els bombers.
Al mateix temps, el Comú està treballant per continuar per la via judicial, ja que “hem d’estar preparats per al pitjor dels casos”, va dir Ferrer. La cònsol i el portaveu de la plataforma, Isidre Bartumeu, van exposar que seran vigilants fins que no aparegui al BOPA un acte administratiu que descarti el projecte.

Reunió amb tècnics francesos

El Govern no es va pronunciar ahir sobre el fons dels recursos de reposició presentats pel Comú de la capital, a l’espera que siguin estudiats pel gabinet jurídic. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que ahir actuava com a portaveu de l’executiu, va reiterar que per part del Govern hi haurà una “acceptació absoluta del veredicte” dels tècnics francesos, tot i que, segons els informes realitzats fins ara, la infraestructura compliria tots els requisits de seguretat.
El cap de Govern, Antoni Martí, insistirà avui davant de les autoritats franceses, en la seva visita al palau de l’Elisi, perquè la visita dels tècnics es faci al més aviat possible. Martí va mantenir dimarts una conversa amb Ferrer en què li va assegurar que podrà mantenir contactes amb els tècnics francesos que facin aquest nou informe. I quant a l’autorització d’un heliport privat que el Govern hauria fet el 2009, el ministre va indicar que es podria haver validat algun aspecte relacionat amb l’aeronàutica, subjecte a l’autorització d’altres qüestions constructives, però no la seva posada en ús.

Preocupació perquè els aparells volin a 60 metres

La plataforma va fer públic ahir l’únic plànol existent a l’oferta de l’adjudicatària referent a la senda d’aterratge i enlairament. Els veïns han expressat la seva preocupació perquè, segons el document, els helicòpters sobrevolarien a una alçada d’entre 60 i 80 metres el Col·legi Sant Ermengol. Bartumeu també va fer esment d’una notícia apareguda el 2007 que recull les queixes dels veïns de Barcelona i la síndica de greuges perquè Cathelicòpters volava a 500 metres quan havia d’operar a 800. Això feia que el soroll superés els límits legals. Ferrer va afegir que la normativa és internacional i que fets com aquest haurien de fer reflexionar. Fins ara unes 1.000 persones han firmat el manifest.