Les pressions més o menys dissimulades als llogaters perquè abandonin el pis i treure’l de nou al mercat a un preu més elevat estan a l’ordre del dia, com hauran patit molts llogaters en carn pròpia. Sovint, amb argúcies que aprofiten el desconeixement dels inquilins dels drets que els emparen i que, examinades de prop, acaben revelant pràctiques que, més que incorrectes, cauen en la il·legalitat. Això és el que denuncia un veí de la Seu al qual la immobiliària apretava perquè assumís un increment de 200 euros mensuals. És clar que potser no era la persona idònia per rebre unes pressions que li han servit per, finalment, acabar denunciant les pràctiques d’algunes immobiliàries, com la que gestiona el pis on resideix, la qual no registra els lloguers a l’Incasòl tal com estableix la legislació: “La part arrendadora ha de dipositar la fiança en el termini màxim de dos mesos, a comptar des de la data de formalització del contracte de lloguer (art. 3 de la Llei 13/1996)”. És una pràctica no infreqüent que facilita fraus fiscals, impedeix l’accés a ajuts i exposa el propietari a multes importants, adverteixen experts consultats. D’altra banda, l’inquilí pot comprovar fàcilment en línia si el tràmit s’ha realitzat i la fiança ha estat dipositada, tal com marca la llei.
“Em van proposar 100 euros de pujada del lloguer i al cap de pocs dies ja eren 200. Em van dir que, si no acceptava, la propietària afirmaria que necessitava el pis per a ella o per a un fill i que m’enviarien un burofax per pressionar-me”, indica l’afectat per unes pràctiques que no dubta a titllar com a coaccions.
El veí afectat, lluny d’arronsar-se, va començar a examinar les condicions del seu lloguer i es va trobar que la immobiliària no havia dipositat la fiança a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Per tant, “el pis no consta com a llogat; sense aquest registre, es poden eludir controls, cobrar en efectiu sense deixar rastre i saltar-se els límits legals sobre quantitats i revisions de renda”, exposa en parlar d’una situació que ja ha posat en coneixement del Sindicat de l’Habitatge Alt Urgell.
Fonts administratives confirmen que la simple consulta sobre si la fiança consta a l’organisme activa mecanismes d’inspecció que poden acabar amb multes al propietari i la restitució d’imports indeguts a l’inquilí.
A més de la vulneració contractual i administrativa, existeix la qüestió fiscal: si l’arrendament no consta declarat, el propietari pot quedar exposat a sancions per frau. Per a l’ocupant, la manca d’inscripció pot condicionar l’accés a ajudes d’habitatge o a deduccions fiscals en la declaració de la renda si la situació no està regularitzada, adverteixen els experts consultats.
Què pot fer l'inquilí?
Què pot fer l’afectat davant d’aquestes males pràctiques? D’una banda, disposa de la via administrativa davant l’Agència de l’Habitatge, per exigir la devolució d’imports que superin els topalls, una actuació que permetria activar les pertinents sancions en els casos en què es comprovi la infracció. En segona instància, quedaria la via judicial, que podria multiplicar per tres les quantitats per retornar.
El denunciant d’aquest cas considera que la situació patida reflecteix “una pràctica que barreja un delicte d’extorsió (coacció amb ànim de lucre)”, a banda del probable frau i una impunitat administrativa que pot deixar el llogater desprotegit.
Conclou que, més enllà de la seva situació, “en aquest moment amb un descongelament de preus a Andorra, la Seu està amenaçada que apareguin moltes més situacions, desnonaments silenciosos que fan que veïns de la Seu es vegin abocats a assumir un augment indegut del seu lloguer o que es vegin al carrer d’un dia per l’altre”.
