Denunciar irregularitats en el pagament de les nòmines per part de l’empresa pot deixar-te sense futur professional. Així ho destaquen dos monitors amb titulació andorrana que després de treballar més de 25 anys a la mateixa escola d’esquí no han trobat feina a cap altra estació aquest hivern. El fet és que en aquest camp de neu es recorria a una “trampa comptable” per no pagar els dies festius i les hores extra que corresponien als instructors, segons fixa el Codi de relacions laborals. Així, si bé les hores extra s’incloïen en la nòmina, a l’hora de pagar les hores de treball real (l’hora base i la prima comercial) es descomptava de la prima comercial el que s’havia de pagar per les hores extres o els dies festius. Això és frau de llei, remarca un d’ells.
Aquests incompliments van ser “reiterats i sistemàtics” al llarg de moltes temporades. És per això que l’any passat, aquests dos monitors van alertar l’escola d’esquí de la situació sense que això provoqués cap mena de canvi. Arran d’aquest fet, van decidir presentar una denúncia a la Batllia. Això va comportar una trucada del director de l’escola a un dels dos denunciants en la qual el va advertir que si volia tornar a treballar aquesta temporada havia de retirar la denúncia. Cap dels dos monitors ho va fer i la nova temporada va començar sense que l’estació els confirmés que els tornarien a contractar. Només un d’ells (el mateix que en l’anterior ocasió) va tornar a rebre una trucada del director de l’escola en què li reiterava que retirés la denúncia si volia treballar.
Va ser davant d’aquest fet que els dos monitors van presentar una segona denúncia en què exposen que se’ls ha acomiadat sense avisar tot i ser treballadors fixos discontinus (indiquen que hi ha precedents en què s’ha pogut demostrar que una persona que ha treballat durant diversos anys per una empresa es pot considerar que és un empleat fix discontinu).
Després de constatar que no treballarien a l’escola d’esquí que els havia empleat durant més de 25 anys van buscar feina a la resta d’estacions. Cap d’elles, però, els va donar feina; o perquè no van voler o perquè tenien les plantilles completes, diuen. És per això que els instructors afectats apunten un presumpte assetjament laboral. En aquest sentit exposen que pel fet d’haver acudit a la justícia l’estació els va insinuar que no trobarien feina al país. Tot i que en aquest cas no en tenen la certesa, la situació recorda la d’un monitor que anys enrere per reclamar els seus drets no va ser contractat per cap altra estació després que el director hagués trucat la resta d’escoles d’esquí. El que sí que denuncien els dos monitors són les amenaces en cas de no acceptar les condicions que el camp de neu ofereix, però també prepotència, menysteniment, tracte discriminatori i abús d’autoritat. Així, un d’ells lamenta que el sector de les pistes és molt poderós i sempre ha jugat amb els treballadors del país, ja que té l’opció fàcil de contractar gent de fora.