Amb perplexitat, confessa el pare d’un parell d’estudiants de nacionalitat andorrana, haver viscut la situació en què els fills no poden accedir a les beques del ministeri d’Educació per accedir a l’ensenyament superior amb l’argument que els nois no han residit al país durant un mínim de tres anys seguits. Un extrem que corroboren des de la Fundació Marcel Chevalier, entitat (especialitzada en estudis geològics) que tutela estudiants que fan treballs de final de grau  tant per a estudiants nacionals com residents o estrangers i que s’ha trobat algun d’aquests casos, tal com van fer palès en un article publicat recentment en un mitjà digital. 

El problema afectaria joves andorrans que han viscut a l’estranger, i per tant han estat escolaritzats fora del país, perquè els pares han hagut de marxar sigui per raons de feina o familiars. En cas que les famílies tornin a viure al país, si volen beneficiar-se del sistema de beques i ajuts en vigor es troben que no poden perquè no compleixen aquest requisit de tenir la nacionalitat andorrana i haver residit al país (doble exigència que efectivament queda recollida a la convocatòria publicada al BOPA). 
Per als pares de joves afectats, aquest requisit suposa una  minva en els drets dels seus fills respecte d’altres estudiants. Posen el cas d’un estudiant que torni a residir al país quan està a punt d’iniciar els estudis universitaris: si durant els tres primers anys no pot beneficiar-se del sistema de beques haurà cursat pràcticament la totalitat de la carrera quan sí compleixi finalment les condicions establertes. I qui diu una carrera universitària, també existeixen les mateixes traves si el que vol enllestir és una Formació Professional en un territori tan proper com la Seu d’Urgell. O fins i tot si vol titular-se a l’Escola de Pastors de Catalunya, a Ballestà. Residint a Andorra, tot i que desitgi matricular-se a la Universitat d’Andorra (UdA), podria trobar-se amb la mateixa trava. 

El ministeri no hi diu res
Preguntat el ministeri d’Educació per aquesta situació, demanades dades de quants alumnes s’hi haurien vist afectats i si hi ha alguna solució prevista –tal com van assegurar a un dels afectats–, les autoritats educatives han optat per ignorar la demanda d’informació de la premsa. Encara que, segons va explicar algun dels afectats, els van assegurar que buscaran una solució al problema. 

Un greuge comparatiu, diuen, amb els residents
Els mateixos pares, de nacionalitat andorrana i amb fills andorrans, es mostren desagradablement sorpresos amb el redactat dels requisits per a la concessió de beques, que dona peu, consideren, a més greuges comparatius. Per exemple, allà on estipula que en el cas dels fills menors d’edat de residents que demanen beques són els pares qui han d’acreditar la residència, però no diu res sobre els estudiants, que per tant es pot deduir que sí poden viure fora del país i no els resta dret a l’ajut. En el cas dels andorrans, el redactat és més contundent i exigeix la residència dels alumnes.