“La van agafar dels mofletes perquè mengés. La van posar davant de cinc monitores i la nena no va voler dir res més. No s’ha tornat a quedar al menjador. Va estar un mes anant plorant a l’escola”. Aquest és el relat transmès per una de les famílies –sense relació entre elles– que denuncien el tracte de què han estat objecte els seus fills als menjadors escolars que gestiona l’empresa pública IAUSA, depenent del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Un testimoni que s’afegeix al que fa una altra de les criatures, en aquest cas de viva veu: “Me jaló de las orejas porque no quería comer. Bueno, que casi no comía puré,  y me mandaba a la mesa de los niños, y yo no quería ir, y yo le decía que no, y me jalaba las orejas y me llevaba para allá”. La tercera de les situacions que denuncia una altra família és la d’una petita de cinc anys, que hauria estat (presumptament, és clar, en totes les situacions) agafada del braç, traslladada a l’altra punta del menjador i obligada a menjar sola. Finalment, un infant de vuit anys hauria rebut una bufetada per part d’una monitora. 
 
Aquest últim cas ha acabat convertit en una denúncia de la família presentada per la via penal, contra la monitora, la responsable tècnica d’IAUSA, l’inspector educatiu i la directora del centre. En principi, apunten fonts coneixedores d’aquesta situació, es va adoptar una mesura cautelar consistent a apartar la monitora del centre. No obstant això, finalment l’expedient s’hauria arxivat en fase informativa (és a dir, sense realitzar cap instrucció formal ni la pràctica de proves) i la monitora hauria estat retornada al mateix centre. Juristes consultats pel Bondia apunten que l’adopció d’una mesura cautelar pressuposa l’existència d’indicis de versemblança dels fets i la constatació d’un risc que justifica una intervenció immediata per evitar un dany. Per això resulta jurídicament incongruent, consideren, l’arxivament del procediment sense investigació si no s’identifica una circumstància nova i objectiva que neutralitzi aquells indicis i aquell risc inicial. En l’àmbit de la protecció de menors, a més, conclouen, el criteri aplicable no és el clàssic in dubio pro reo, sinó el principi de prevalença de l’interès superior del menor (in dubio pro infans).
 
Preguntats per aquests fets des del Bondia, els responsables del Consell Comarcal encara no han facilitat cap resposta amb la versió dels fets des de l’empresa que cau sota la seva responsabilitat. Més enllà dels fets, també aquest rotatiu ha traslladat al CCAU altres qüestions, començant per si disposa IAUSA d’un protocol de prevenció i actuació davant la violència contra la infància, aprovat formalment i adaptat al servei de menjador i coordinador o referent en protecció infantil com, segons ens expliquen juristes consultats, exigeix la normativa. Així mateix, es pregunta si el personal rep formació anual obligatòria en protecció a la infància; si es va activar formalment el protocol en aquests casos o si, davant indicis de possibles agressions físiques a menors, es va comunicar immediatament el cas a policia o fiscalia, tal com exigeix la normativa de protecció a la infància, segons precisen els juristes consultats. 
 
Finalment, els mateixos experts apunten que seria interessant conèixer si es va activar el protocol per garantir que el menor fos escoltat per autoritat competent amb garanties forenses, evitant entrevistes internes que poguessin contaminar el testimoni. 
 
Aquestes qüestions es referirien al que estableix la legislació, en concret, la Lopivi, llei orgànica de protecció a la infància del 2021, que estableix un sistema de protecció reforçada davant qualsevol possible forma de violència contra la infància, especialment en entorns educatius, insisteixen  les fonts consultades. 
 
Així, la Lopivi obliga a garantir entorns escolars segurs, disposar de protocols específics propis de prevenció i actuació, designar una persona responsable de protecció infantil, formar anualment el personal, actuar amb criteri preventiu davant indicis i comunicar immediatament els fets a l'autoritat competent si poden ser constitutius de delicte. El principi rector és l’interès superior del menor, que implica que davant dubtes o indicis, la prioritat és la protecció preventiva de l’infant.