Diari digital d'Andorra Bondia
El Servei d’Ocupació atèn els demandants per telèfon, però costa molt posar-s’hi en contacte.
El Servei d’Ocupació atèn els demandants per telèfon, però costa molt posar-s’hi en contacte.

Des del març, ni rastre de feina


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Facundo Santana

Sempre havia anat fent la mateixa rutina, a la temporada d’hivern treballava a pistes i després trobava feina treballant a l’hoteleria, generalment de segon cuiner o de rentaplats. Tot i així, després de l’hivern acostumava a inscriure’s al Servei d’Ocupació, per si de cas, però de seguida trobava un lloc de treball, i com a bon ciutadà trucava per avisar-los que ja n’havia trobat. “Mai he hagut de demanar ajudes, mai he anat a ploriquejar enlloc”, manifesta amb vehemència. Enguany no ha estat així, el Miguel porta des de la declaració de confinament a causa de la pandèmia sense poder treballar. I és clar, ja són massa mesos, els estalvis s’estan acabant i es comença a desesperar. Té clar que fins que no obrin les fronteres els estats veïns, difícilment trobarà feina. Ha enviat i portat currículums arreu i ni rastre de feina, ans al contrari, portes tancades i sorpreses que ell considera incomprensibles. 

A Ocupació el van atendre, però la sensació que es va emportar de la visita després de presentar-s’hi perquè per telèfon se li va fer impossible contactar-hi, va ser de total desbordament i col·lapse per l’allau de sol·licituds de tants desocupats per col·locar i tants negocis tancats. Quan hi va anar personalment, la persona que el va rebre no donava abast a posar en ordre la quantitat de papers que traslladava amb nerviosisme d’un costat a l’altre. Això sí, li va pregar de totes totes que si trobava feina els ho comuniqués per traure’l de la llista de demanda d’Ocupació.

Des del seu punt de vista la situació “és preocupant” per a tots els desocupats del país, però el que no assimila de cap de les maneres és que s’hagi fet venir treballadors temporers amb la situació creada per la Covid, i el que encara li cap menys al cap és que per a segons quines feines s’hagi contractat gent de fora amb la d’atur que hi ha.

Això li ha passat, per exemple, en anar a demanar feina en un negoci dedicat al lloguer de material d’esquí de la parròquia on resideix i li van dir que no necessitaven ningú perquè havien contractat un temporer “quan no necessiten gent especialitzada per realitzar la tasca associada a aquest lloc de treball”, comenta. Troba que havent-hi tants treballadors sense feina al país “és contradictori” que les empreses estiguin  contractant temporers.

També creu que la gent s’hauria de quedar als seus països de residència amb les dificultats generades per la Covid. Ha intentat treballar en un supermercat, però en més d’un li han dit que ja li trucarien i no ho han fet. En el cas d’un de situat al Pas de la Casa, un lloc especialment dur per treballar, ho coneix de primera mà perquè ja ho ha fet en altres ocasions, s’ha trobat amb la situació que només contracten gent del Pas perquè temen que si després la persona troba feina més a prop de casa “els deixi tirats”, i encara que li sap greu, reconeix que això passa. 

El Miguel és resident al país des del 2015. Ara, com que no treballa, no paga la CASS i està sense cobertura mèdica fins que no trobi feina. Si d’aquí a final d’any no ho aconsegueix, marxarà, diu.

El precontracte, “una promesa” que veuen perillar pel tancament
No són l’altra cara de la moneda, sinó una de les múltiples cares polièdriques d’una realitat marcada per una pandèmia oberta que obliga a canviar decisions i actuacions a voltes d’un dia per a l’altre. Estem parlant dels temporers que ja han començat a arribar al país amb l’imprescindible precontracte de treball i que ara es troben que aquesta promesa de contracte, com explica molt gràficament la Lupita, perilla. De moment, no és el seu cas, però sí el d’alguns coneguts seus. I la impressió generalitzada de molts d’ells és de “molta preocupació”, tenint en compte, a més, que aquest precontracte no és un document oficial, o això és el que sembla, segons diuen alguns. 

El principal problema que tenen ara és la manca d’informació precisa que afecta tant les empreses que els han de contractar com els  treballadors comunitaris i extracomunitaris. Dit d’una altra manera, vol deixar ben clar que  la  falta de definició i coordinació amb els governs dels països veïns fa que les dates de contractació es continuïn posposant sense que hi hagi un pla en ferm. Això provoca que els recursos dels quals disposen per al dia a dia, fa notar la Lupita, cada vegada es vegin més compromesos. S’està referint a l’alimentació i el pagament de lloguers, que a més, creu que estan molt cars, comptant que has de pagar els dos mesos de fiança i que algunes immobiliàries demanen per avançat la suma de l’import de tota la temporada.

A més, segons reconeix, la problemàtica és encara més crítica quan per fer-te els papers et demanen presentar el bitllet d’avió de tornada “al nostre país de residència sense excepció” i teòricament davant d’un precontracte que teòricament començava al desembre i acaba a mitjans d’abril, hem tret el bitllet per a finals d’abril. 

Ara bé, davant d’aquesta situació d’endarreriment constant, no només tenim menys recursos per pagar una eventual tornada, sinó que a més en quedem amb un bitllet que no podrem fer servir. En aquest sentit, la Lupita precisa que moltes vegades les penalitzacions de les companyies aèries per fer un canvi són més costoses que traure un altre bitllet. 

La Lupita i els seus companys de fatigues “volem creure que el Govern sap d’aquesta situació que ens sobrepassa a tots i pugui prendre cartes en l’assumpte”. De fet, vol que quedi ben clar, que el Govern sempre s’ha portat molt bé. 

Marc
feina
estacions
pistes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte