Com cada mes de juliol, Betty Lefebvre va al port de Lers, molt a prop d’Andorra, amb l’esperança que la seva filla, Julie Michel, sigui viva. La noia, de 26 anys, va marxar de vacances l’11 de juliol del 2013 amb el seu cotxe, un Renault 21 Nevada Break, per fer una ruta pels Pirineus. El 5 d’agost el vehicle va ser trobat a Lers tancat i amb el seu equipatge i els diners, telèfon mòbil... a l’interior. El 18 de juliol, la Julie va estar en un mercat nocturn a Massat (Arieja) i un parapentista va parlar amb ella l’endemà al port.

La gendarmeria va treballar sobre tres escenaris possibles: un accident de muntanya, una agressió o una desaparició voluntària. Fins i tot es va plantejar la possibilitat que la Julie, que estava interessada per la forma de vida de les comunitats hippies i els neorurals, hagués pogut ser captada i estigués retinguda contra la seva voluntat. La família explica que tenia molta relació amb una secta belga anomenada Enki, que deu fer referència a Ea, segons la mitologia accàdia i babilònica, que era el déu sumeri de les aigües dolces, la saviesa, la màgia i la creació. Dins del panteó mesopotàmic, formava una poderosa tríada governant juntament amb Anu (déu del cel) i Enlil (déu de l’aire). A diferència d’altres déus que habitaven al cel, el domini d’Enki o Ea es trobava a les profunditats de la terra. Aquesta línia d’investigació no va tirar endavant. Es van fer moltes recerques infructuoses i el 2018, el tribunal de Foix va tancar el cas, però la mare i la resta de la família el van mantenir obert. El 2020, Betty Lefebvre va fer una crida per recollir testimonis i, tres anys més tard, va posar una denúncia per homicidi voluntari i segrest, per la qual cosa va aconseguir que avancés el cas. El 3 d’abril del 2025, la mare i el seu advocat van ser rebuts per un jutge d’instrucció que va reobrir la investigació amb l’objectiu d’aportar noves dades que permetin donar resposta als nombrosos interrogants.

El 2013 es va crear l’associació Notre cœur pour Julie per ajudar i donar suport a la família, a més de recollir tots els elements investigats, les hipòtesis i els llocs que van ser explorats pels gendarmes i els voluntaris. Un any després de la desaparició, un home va afirmar haver-la vist durant la celebració del Carnaval de Tolosa, però quan la mare el va trobar va veure que era algú poc fiable. De fet, uns mesos després el seu germà la va trucar per dir-li que tot era mentida.

Un altre cop d’efecte va tenir lloc el 2017 a Boulogne-sur-Gesse (Comminges), a una hora amb cotxe al sud de Tolosa. Una persona va afirmar que la Julie es feia dir Charlotte i no tenia un domicili fix. La investigació no va donar cap resultat. Posteriorment un testimoni anònim es va posar en contacte amb la presidenta de l’associació per trobar la Julie i explicar que havia mort accidentalment en una casa rural a l’Arieja i que s’havia fet desaparèixer el seu cos. Tampoc es va poder resoldre el misteri. El cert és que, a la mateixa zona on es va perdre la pista de la Julie, dues dones, una espanyola i una francesa, havien denunciat que havien estat víctimes d’agressions o amenaces. És un indret on han sovintejat les desaparicions. El 20 de gener del 2021 va desaparèixer un veí de Tolosa que havia anat a fer esquí de fons. Va ser trobat l’abril del mateix any al pic dels Trois Seigneurs, a la zona on ja s’havia centrat la recerca perquè el cotxe el van trobar a prop, a l’aparcament de Lers, al mateix lloc on era el cotxe de la Julie.

Un altre cas pendent de resolució és el de Fadila Bouafia, desapareguda des del 4 de novembre del 2024 a Biert, al costat de Massat, on la Julie Michel havia assistit al mercat nocturn. Ahir es va fer una reconstitució amb la presència de l’acusat de la seva desaparició, un antic militar que sempre ha negat la seva implicació en l’afer. Segons diversos testimonis, ell i Fadila es van discutir i l’endemà ja no es va saber res més d’ella. A prop de l’habitatge es van trobar uns ossos humans però no s’ha pogut certificar que siguin els de la Fadila.

De tots, però, el cas més sonat és el de la Julie Michel, fins al punt que ha mobilitzat investigadors aficionats que han arribat a fer cap a Andorra per trobar alguna eventual pista. Un d’ells és David Duval, originari de la Bretanya, que cada estiu va al port de Lers i a les zones més pròximes.